El paper de la fiscalia

Amb l’elevació a definitives de les seues conclusions, la fiscalia que acusa al Suprem els dirigents del procés està completant un paper més que discutible, que ha arredonit amb la petició expressa que es denegui el tercer grau fins que s’hagi complert la meitat de les condemnes que sol·licita, que oscil·len entre els 16 anys per als exconsellers presos fins als 25 per a l’exvicepresident Junqueras. No s’ha modificat un pèl la seua posició malgrat que en el desenvolupament del judici no ha semblat que es provés l’existència de violència per part dels acusats, que justificaria l’existència del delicte de rebel·lió pel qual acusa, ni ha aportat proves documentals físiques i sòlides que justifiquin la malversació. És més: ha fet l’efecte que alguns dels fiscals que acusaven no s’havien preparat adequadament el judici, amb interrogatoris confusos i citacions equivocades, arribant en algun cas a fer el ridícul, segons experts jurídics, al no documentar adequadament els vídeos presentats com a proves documentals i fins i tot confondre-les. En els gairebé quatre mesos de judici, la fiscalia no ha canviat el seu punt de vista més que per reclamar que no hi hagi llibertat provisional per als acusats i donen arguments als qui des de la vora independentista donen per fet que el guió ja està escrit i fins i tot que la sentència està dictada. No serem nosaltres els qui donem pàbul a aquest punt de vista perquè l’actuació del jutge Marchena sí que ha estat respectuosa i competent, però sí que és criticable l’actuació professional dels fiscals des d’un punt de vista jurídic, i també polític, perquè al marge que s’hagin pogut cometre delictes estem davant d’un conflicte polític. Arribats a aquest punt, és evident que la sentència no acontentarà ningú encara que suposi una reducció de les peticions de la fiscalia, però això ja es podia endevinar des de l’inici de les sessions, quan ja es donava per fet que hi hauria recursos al Tribunal d’Estrasburg. I possiblement tampoc llavors hi haurà consens, com s’ha vist aquesta mateixa setmana davant de les resolucions del tribunal europeu i d’un grup de treball de l’ONU. El primer va avalar la suspensió pel TC del ple del Parlament que anava a proclamar la independència unilateral i els segons demanaven l’excarceració dels polítics empresonats. I cada bàndol s’ha quedat amb la resolució que afavoreix els seus punts de vista.