Un any de gestos

Quan Quim Torra va ser investit president de la Generalitat ara fa un any va destacar que assumia la responsabilitat amb caràcter provisional, com a president vicari i respectant l’autoritat del que considerava president legítim, Carles Puigdemont. Durant aquest any han sovintejat les seues visites a Waterloo, on s’ha instal·lat el seu antecessor, i les decisions han estat sempre subordinades a l’estratègia de Puigdemont, l’autoritat del qual sempre ha respectat, i honra Torra que acceptés el càrrec en uns moments complicats amb la reversió del 155 i dirigents presos, però a un president de la Generalitat val a exigir-li alguna cosa més que lleialtat i fermesa en les conviccions. No ha demostrat aquest any capacitat de lideratge, ni de gestió, ni coordinació, s’ha limitat a visites folklòriques, declaracions altisonants i ultimàtums fallits i ha seguit actuant més com a activista, aclamant els comitès de defensa de la república, que com a estadista i el balanç d’aquest any se’n ressent perquè ni el sobiranista més acèrrim no pot aplaudir la seua gestió. Des del consell executiu, que presideix, només s’han aprovat 17 decrets llei, que necessiten l’aprovació del Parlament, i set projectes de llei i fins i tot la CUP, que no va ser bel·ligerant al principi, l’acusa de renunciar a fer política amb una retòrica republicana, però admetent a la pràctica l’assumpció disciplinada dels límits d’Europa i la Constitució, mentre que el PSC i Ciutadans coincideixen que ha estat un any de mal govern i un any perdut per a Catalunya i els comuns insisteixen a reclamar un avançament electoral. Però Torra al seu balanç ha evitat qualsevol autocrítica, es refugia en les bones xifres econòmiques i ara assegura que no és un president provisional, plantejant una trobada urgent amb Pedro Sánchez per reclamar-li “la fi de la repressió”. Aconseguirà, sens dubte, l’aplaudiment dels seus fidels, però eval a recordar-li que quan Sánchez va venir a parlar a Barcelona va estar entre els reticents, que no li ha plantejat qüestions concretes com sí que va fer a Sitges el vicepresident, Pere Aragonès, i que difícilment pot abordar Sánchez plantejaments de futur quan continua estant en funcions, en plenes negociacions sobre la investidura i amb el judici del procés a la recta final. Torra pot plantejar les exigències que cregui convenients, però fins i tot és possible que Sánchez no el consideri ara l’interlocutor adequat.