EDITORIAL
Defenses contundents
La presentació de les conclusions en el procediment penal és l’última oportunitat de les parts per convèncer el tribunal de les tesis o les proves aportades durant les sessions i els quatre defensors dels acusats del procés que van intervenir ahir van parlar amb entusiasme, amb rigor i amb més solvència que la demostrada pels fiscals en les seues conclusions de la setmana passada. Cadascun amb el seu estil, més polític Van den Eynde, més tècnic i respectuós però contundent Melero, apassionat Pina i meticulós Josep Riba, el defensor de l’exconseller Mundó, però tots van coincidir a retreure a la fiscalia que no ha provat absolutament cap dels delictes que s’imputen als dirigents presos. Ningú més que els mateixos protagonistes sap si els membres del tribunal ja tenen una posició presa, com sol succeir en altres judicis quan s’arriba a les conclusions, o si els al·legats d’ahir poden influir en la seua decisió, però en vista del que s’ha exposat en aquests quatre mesos de judici ningú pot inferir que a Catalunya es visquessin episodis violents, ni que es produís un alçament i les acusacions en cap moment han pogut provar que els acusats promoguessin amb violència una rebel·lió. L’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, va ser explícit en sentit contrari a l’assegurar que no hi ha ningú al banc dels acusats que no rebutgés la violència, el de Forn, Xavier Melero, va anar més lluny al lamentar que s’està banalitzant la violència, i el de Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina, va negar directament la versió de la fiscalia sobre el cop d’Estat, que no va existir perquè “només hi va haver protestes i manifestacions” i es va demanar per què no havien portat al judici els responsables de l’Exèrcit, una cosa que seria lògica si realment hagués existit un cop d’Estat. Sí que van admetre, en canvi, que pogués existir desobediència, que segons l’opinió de Van den Eynde confonen amb sedició o rebel·lió, i Melero va admetre que el seu client, l’exconseller Forn, va desobeir, per assegurar a continuació que el Govern de la Generalitat ni va proclamar la independència, ni va arriar la bandera espanyola, encara que era conscient que aquesta constatació podia molestar segons qui. Queden per intervenir la resta dels defensors i amb les últimes paraules dels acusats quedarà vist per a sentència el judici. O almenys la primera part, perquè ningú dubta que n’hi haurà una segona a Estrasburg.