Els Jocs com a motor

El president de Ferrocarrils de la Generalitat i de l’oficina tècnica que prepara la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern per al Pirineu 2030, Ricard Font, va participar ahir al cicle de Diàlegs al Roser, que organitza SEGRE, presentant les línies generals del projecte que ha de comptar amb l’impuls dels governs català i espanyol i l’aprovació primer del Comitè Olímpic Espanyol i, posteriorment, del Comitè Olímpic Internacional. L’objectiu és ambiciós, però en aquesta ocasió sembla ben encarrilat perquè ja compta amb el vistiplau d’una delegació del COI que va visitar les possibles instal·lacions el mes de setembre passat i va donar suport al projecte si es desenvolupa amb criteris de sostenibilitat territorial, paisatgística i econòmica. Per què uns Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu? És la qüestió fonamental que ha d’unir consensos i Font ho va emmarcar en una doble perspectiva: d’una banda, es tracta de posicionar el conjunt de la serralada en un món cada dia més global i en el qual fins ara no té visibilitat mundial, com ho prova el fet que sigui l’única gran serralada que no ha organitzat aquesta prova aprofitant l’impuls que li pot donar Barcelona, que sí que està posicionada com una gran metròpoli i una destinació turística internacional. I en segon lloc, es tracta d’aprofitar el que Font anomena els “pre-Jocs” i els “post-Jocs” perquè, al marge dels quinze dies de competició, hi hagi una millora real i efectiva d’infraestructures i accessos i sigui, alhora, un instrument per lluitar contra la despoblació de les comarques pirinenques i fomentar l’arrelament de població jove. Certament, ningú no sap com serà la nostra societat el 2030 i quines necessitats de mobilitat hi haurà, però es tracta d’establir les bases i, sobretot, de desenvolupar les infraestructures que fa anys que es reclamen i també de col·locar el Pirineu al món, donar a conèixer els seus atractius i convertir-lo en nova destinació turística. Per a això serà fonamental mantenir la sostenibilitat i el mateix COI ja demana que no es facin més pistes que les existents, i Font va advertir que no pot traslladar-se al Pirineu algun dels models urbanístics que s’han desenvolupat a la costa. Seria bo també que l’efecte olímpic s’estengués a totes les comarques i no només a les que acullin proves, i que realment els Jocs siguin un dinamitzador per al Pirineu i els seus habitants.