Relleu històric a la Paeria

Miquel Pueyo va fer història ahir a l’aixecar la vara de paer en cap. Feia 32 anys que Lleida no canviava d’alcalde després d’unes eleccions municipals. Va ser el 1987, quan el convergent Manel Oronich va aconseguir sumar amb l’antiga Aliança Popular i el Grup Independent Freixes i li va arrabassar l’alcaldia al socialista Antoni Siurana, el primer edil elegit democràticament després de la mort de Franco. Després de dos anys turbulents, una moció de censura va retornar Siurana a la cadira de paer en cap el 1989. Des d’aleshores, els relleus havien estat precedits per renúncies. Així, Àngel Ros es va convertir en alcalde el 2004 perquè Siurana va ser nomenat conseller d’Agricultura en el govern del primer tripartit. Va revalidar el càrrec i per majoria absoluta fins en dos ocasions, però en el seu tercer mandat va necessitar el suport de Cs i PP. El 4 d’agost de l’any passat va deixar l’alcaldia per ser ambaixador d’Espanya a Andorra i el va substituir Fèlix Larrosa, fins llavors segon tinent d’alcalde. Larrosa va encapçalar la llista del PSC en els comicis del 26 de maig però, per primera vegada en quaranta anys, els socialistes no van ser els més votats. Va empatar en nombre de regidors amb Miquel Pueyo, però va ser el republicà el més votat i el que va aconseguir la majoria amb el suport de Junts per Catalunya i el Comú. “Diàleg, diàleg i diàleg” és la fórmula que va oferir Pueyo, ja alcalde, per rebaixar la tensió política. Des del 1936 Lleida no tenia un alcalde republicà. Pueyo serà, també, el primer independentista. Ahir va rebre una pancarta en la qual es llegia “Llibertat presos polítics” perquè la pengés al balcó de la Paeria. Va dir que és una decisió que no es pot prendre unilateralment, sinó que ha d’abordar-se en el ple de l’ajuntament, però va avançar que crearà una comissió d’investigació sobre l’actuació policial a Lleida l’1 d’octubre del 2017 perquè no es pot “blanquejar” la violència contra els ciutadans. Més enllà de la capital, Cervera i Tàrrega van centrar el focus de l’actualitat. Alba Pijuan (ERC) va aconseguir l’alcaldia de Tàrrega amb els vots del PSC i la CUP, deixant a l’oposició Rosa M. Perelló. Per la seua part, Ramon Augé (JxCat) va apartar de la Paeria de Cervera Joan Santacana d’ERC en un ple crispat. Fins i tot hi va haver pactes in extremis el mateix dia de la constitució d’ajuntaments, que van posar en evidència que la política municipal desperta passions perquè és la més propera.