Relleu a la Cambra

Després de vint-i-vuit anys hi ha nou president de la Cambra de Comerç de Lleida i el fins ara president de la patronal, que agrupa la petita i mitjana empresa, ha estat escollit pràcticament per unanimitat nou president de l’entitat que agrupa les empreses, indústries i comerços de Lleida. A diferència del que va passar a Barcelona, aquí el procés de renovació ha discorregut per cursos empresarials i corporatius amb alguna discrepància amb altres patronals com la COELL o la Federació de Comerç, però finalment Pimec ha demostrat més capacitat de mobilització i més interès per aconseguir el control de la institució i el nou president, Jaume Saltó, va deixar clar a la primera intervenció que no seguiran la línia del nou president de la Cambra de Barcelona en defensa de l’independentisme, “perquè aquesta institució no va de política i nosaltres defensarem interessos empresarials i no polítics”. Sembla lògic perquè l’objectiu d’una cambra de comerç és ajudar, assessorar i coordinar empresaris i comerciants perquè millorin la productivitat, les vendes i les exportacions i no involucrar-se en l’activitat política, que té altres cursos de participació i d’actuació, encara que siguin respectables totes les postures, però és evident que a Barcelona han elegit d’una manera i a Lleida, d’una altra de diferent. En aquest sentit, Saltó va marcar postura al reivindicar que Catalunya no acaba al Bruc advocant per lluitar contra el centralisme de Barcelona, que es reflecteix tant en l’activitat política com en l’econòmica. I com no podia ser de cap altra manera, el nou president de la Cambra va insistir a reivindicar millores a les infraestructures de Lleida, tant en les comunicacions per carretera –amb l’A-2 pendent de millores, l’autovia cap a Vielha que no avança o una solució per a l’N-240– com per ferrocarril –amb una xarxa que connecti les comarques del pla i una modernització real de la línia de Manresa–, per promoure la connectivitat i lluitar d’una forma efectiva contra el despoblament de les comarques de Lleida. Són reivindicacions plantejades des de fa anys que no acaben de trobar resposta per part de les administracions i que la Cambra es fa seues. I encara que no sigui una entitat amb poder de decisió, sí que té una capacitat de pressió notable davant dels diferents governs per reclamar que s’avanci a aconseguir les infraestructures que la societat lleidatana reclama.