La valentia d’una dona

La passivitat de la víctima no pot interpretar-se com a consentiment i només el “sí és sí”. Aquesta argumentació del Suprem en què basa aquest tribunal la sentència que eleva fins a 15 anys la condemna per als cinc salvatges que van acorralar una jove als Sanfermines del 2016, i la van violar grupalment, és la gran aportació que ja ha fet la valentia de la denunciant a la justícia espanyola. Una dona que en el moment dels fets tenia només 18 anys i que ha passat un calvari personal, jurídic i mediàtic, ja que va haver de suportar al judici a Navarra que es digués, per part de la defensa, que ella s’ho havia buscat, que havia begut i que no va mostrar rebuig a la brutal agressió que va patir, ja que el seu “no” no va ser prou contundent. Vexatori, indignant i intolerable. La rectificació de la sentència és bàsicament el seu triomf, però també el de milers, milions, de persones que van sortir al carrer indignades davant de la qualificació d’abusos que van dictar sense rubor els primers jutges, amb una condemna irrisòria i amb la posterior llibertat dels violadors. Va ser un insult per a totes les dones i un greuge a les lleis d’igualtat i les lluites feministes que a poc a poc han anat canviant la societat patriarcal en la qual hem viscut fins ara. Va ser una violació, no un abús. I això és un delicte. Article 179 del Codi Penal. Amb els agreujants de l’article 180, per la “vexació”, per l’“ostentació” que van fer els agressors i pel benefici que suposa la superioritat del grup. Ara, la defensa dels cinc membres de La Manada presentarà recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC). L’advocat Agustín Martínez, que va assumir la representació dels condemnats a la vista del recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, va manifestar ahir que estima que s’ha vulnerat el principi de presumpció d’innocència dels seus defensats. Està en el seu dret, però és evident que la Constitució garanteix la igualtat de les persones i la sentència del TS precisament el que rectifica és el greuge comès pels jutges del tribunal de Pamplona. Vivim temps en què la justícia espanyola s’ha posat en dubte per diverses sentències i argumentacions que qüestionen la imparcialitat a la qual els obliga el principi moral i legal a què estan subjectes, però sens dubte la sentència de La Manada obre una porta a l’esperança.