Incendis i negligències

Els Agents Rurals estudien si una burilla és la causa més probable de l’incendi que entre dissabte a la tarda i diumenge a la matinada va arrasar gairebé 30 hectàrees de cultiu i bosc del terme municipal de Maials. El foc ja ha quedat controlat però va obligar a tallar diverses hores l’Eix de l’Ebre i va sembrar l’alarma i ha causat danys forestals de consideració. Per sort, a la zona no hi havia granges ni cases disseminades i no va ser necessari desallotjar ningú. Tot apunta que l’incendi no va ser intencionat però sí una negligència de les moltes que cometem cada dia al nostre entorn quotidià. Amb la sequera dels últims mesos i la falta d’humitat és una temeritat tirar una burilla per una finestreta o apagar-la de qualsevol manera. Fins que no aprenguem a cuidar el medi ambient i l’espai públic com si fos casa nostra, que ho és, les mesures de prevenció i les campanyes d’alerta no serviran de res. L’estiu ha arribat i si no extremem les precaucions podem comptar els dies per sinistres. Poc després que comencés a cremar-se aquesta zona del Segrià, a la falda de la Seu Vella, un altre foc va sobresaltar els lleidatans per una espessa columna de fum, que era visible des de tota la ciutat. La causa d’aquest segon focus no ha estat aclarida per la Urbana de Lleida, però a la zona hi havia joves i nens tirant petards propis d’aquests dies de Sant Joan, i no seria descartable que un d’ells encengués els matolls de l’entorn de la Seu. Els petards són una tradició que arranca al segle XII, amb la pirotècnia que dóna la benvinguda a l’estiu, en una festa pagana que va assumir el cristianisme, i en la qual el foc té un paper protagonista. Però convé adaptar els costums als temps, i és evident que els petards poden causar molts problemes. Ja se n’ha regulat la venda i l’ús, després que durant anys la nit més curta de l’any acabés amb alguns ingressats per cremades i amputacions. Convé també ara delimitar les zones on pot llançar-se aquesta pirotècnia en mans de no professionals i més en aquesta època amb elevat risc d’incendis. S’ha d’anar adaptant el costumari popular a la nostra realitat i fer compatible la cultura i les tradicions amb la preservació dels nostres camps i boscos, que són sens dubte una part molt important del nostre futur.