Els morosos d’Hisenda

Per cinquè any consecutiu, Hisenda ha publicat la llista de contribuents que li deuen més d’un milió d’euros, integrada aquest any per 4.028 contribuents, persones físiques o societats, que deuen ni més ni menys que 14.100 milions d’euros. Cal assenyalar que hi ha menys morosos i que l’import del deute també ha disminuït un 7,35 per cent, però també és obligat destacar que el deute amb el fisc ha arribat a nivells escandalosos perquè el total del que es deu, 14.000 milions, és per exemple l’equivalent del que costa a la Seguretat Social pagar les pensions a tots els jubilats durant un mes. L’objectiu de difondre aquesta llista era dissuasiu, de manera que la inclusió dels seus integrants servís de retret moral i forcés els morosos a regularitzar el deute, i alguna cosa sembla que s’està aconseguint perquè el 42% dels que apareixien a la primera llista del 2015 ja no hi figuren perquè han aconseguit cancel·lar el deute totalment o parcialment o han negociat un ajornament, encara que també s’ha de valorar que el 58% continua a la infausta llista i enguany han desaparegut 745 morosos que ja hi figuraven l’any passat, però se n’incorporen 455 que no hi eren l’exercici anterior. És significatiu que el 40% dels integrants a la relació siguin del sector de la construcció i que una dècada després de l’esclat de la bombolla immobiliària no només no s’han recuperat sinó que mantenen deutes amb Hisenda que, per exemple, en el cas de la promotora Reyal Urbis arriba als 353 milions o a més de 50 als de Martinsa-Fadesa i Nozar amb inversions fallides a les nostres comarques i crida l’atenció el nivell de morositat assolida per deure tals quantitats sense que Hisenda hagi actuat amb la mateixa celeritat i rapidesa amb què procedeix amb un particular quan la seua declaració de renda surt positiva. Un segon gran bloc d’entitats moroses correspon a societats esportives com l’antiga Unió Esportiva Lleida o el Lleida Bàsquet o les seues homònimes en altres províncies que han desaparegut deixant deutes incobrables que afecten bàsicament el fisc i que mai no arribarà a cobrar, al coincidir la irresponsabilitat d’alguns gestors amb la complaença de l’administració pública. I finalment queden clàssics com Mario Conde o Rodrigo Rato i famosos com Paz Vega, Sito Pons o Patricia Conde que sí que haurien d’afrontar una reprovació social.