Bona salut del català

La presentació de l’enquesta d’usos lingüístics del català elaborada per l’Idescat i la conselleria de Cultura ha tornat a desencadenar les valoracions, de vegades contraposades, sobre la salut del català segons la dada en què es posi èmfasi, la referència amb què es compari i l’objectiu que es persegueixi. N’hi ha que han elevat la veu d’alarma perquè ha baixat l’ús habitual del català des del 2003, en què era del 41 per cent, fins al 38 actual, o que en la consideració de llengua inicial hi ha preferència pel castellà, amb un 52 per cent, davant del 31 que utilitza el català. Per entendre aquestes xifres cal tenir en compte l’impacte migratori que ha viscut Catalunya en aquest segle, però l’important per valorar la salut de l’idioma és el seu grau de coneixement, de lectura i d’escriptura, i en aquests paràmetres el català segueix millorant com a demostració que la immersió a l’escola funciona bé. I quan el 94,4 per cent de la població coneix la llengua del país com recull l’enquesta, no es pot parlar de mala salut, perquè a més el 81,2 per cent la sap parlar, i el que és més important, el 85 per cent la sap llegir, amb un increment de tres punts, i un 65 la sap escriure, amb una millora de cinc punts que afecta bàsicament els més joves, encara que la utilització de xarxes socials com els whatsapps familiars, segons la consellera, també n’ha afavorit l’ús entre els grans. Quan es millora la lectura i l’escriptura en un idioma no es pot parlar de crisi, i molt menys quan al sector comprès entre els 15 i els 29 anys, és a dir, el futur, el coneixement del català supera el 80 per cent o quan es converteix en el vehicle de comunicació entre diferents generacions. Cadascú veurà el vas mig de ple o mig buit, igual que hi ha qui ha criticat el cumpleanys i les botelles que ha utilitzat la cantant Rosalía i no té en compte els milions de visites que està tenint la seua última cançó en català, que fa més per la difusió de la llengua que els manifestos més puristes i ortodoxos. Respecte a l’enquesta, es pot lamentar que no s’avanci en l’ús social del català o en la seua utilització com a llengua inicial, però el cert és que les llengües no s’imposen i que també són un acte de llibertat, però el grau de coneixement, lectura i escriptura del català està en els millors moments de la seua història.