Més que la Diputació de Barcelona

La batalla per la Diputació de Barcelona amb el PDeCAT disposat a donar suport a una presidenta socialista, que té els mateixos diputats que ERC, s’ha convertit en el punt culminant d’unes discrepàncies entre els dos socis de Govern que ja s’havia manifestat en municipis tan importants com Cervera o Tàrrega. Els dos partits es retreuen que després de les municipals no va funcionar el pacte entre JxCat i ERC per recolzar-se recíprocament, de manera que en 26 municipis on JxCat va ser la força més votada no pot governar per pactes d’ERC amb altres formacions, mentre que en set va ser ERC la més votada però no pot governar per pactes de JxCat amb altres grups. Però, fins ara, les dos formacions es justificaven en l’autonomia de les assemblees locals o en qüestions personals que dificultaven l’entesa fins que ha arribat la Diputació de Barcelona, la més poderosa de l’Estat, amb un pressupost que ronda els mil milions d’euros, una plantilla de més de quatre mil treballadors i 84 càrrecs de confiança. No és una institució qualsevol perquè, a més, durant molt de temps havia arribat a funcionar com a contrapoder de la Generalitat i, tal com va succeir en el seu moment amb l’ajuntament de Barcelona, es considera de vital importància que un independentista la presideixi. Al consistori barceloní van ser els socialistes, amb el suport de Manuel Valls, els que van frustrar les aspiracions d’Ernest Margall donant els seus vots a Colau, però a la Diputació, amb el pacte assolit, són els set diputats de JxCat els que donaran la presidència a l’alcaldessa de l’Hospitalet, la socialista Núria Marín, en detriment del candidat d’ERC, que té els mateixos diputats que el PSC. El vicepresident Aragonès va dir que no és qüestió de cadires, sinó que la tercera institució catalana tingui o no un president independentista, però de moment no ha convençut els seus socis al govern de JxCat, que ahir continuaven disposats a mantenir el pacte amb el PSC. Malgrat la seua transcendència, sembla clar que està en joc una mica més que la Diputació barcelonina i que la disputa és per l’hegemonia en l’independentisme i que tots volen prendre posicions de cara a les previsibles eleccions catalanes quan es conegui la sentència. Amb aquest panorama, qualificar de “granítica” la cohesió dels dos socis del govern com va fer ahir la consellera portaveu sona a ironia.