Més que una Diputació

A les últimes eleccions, Esquerra va ser la més votada a l’ajuntament de Barcelona i va obtenir els mateixos diputats que el PSC a la corporació provincial, però va perdre l’alcaldia per una mala negociació i pel pacte de socialistes i comuns amb el suport de Manuel Valls, i ahir també va perdre la Diputació, però la gran sorpresa en aquesta ocasió és que ha estat perquè el seu soci de govern, els postconvergents de JxCat, van donar el seu vot a la socialista Núria Marín, que és la nova presidenta. Ni les advertències d’ERC que aquest pacte marcarà el futur del país, ni les manifestacions convocades per l’ANC en contra que es pactés amb un partit que va recolzar el 155 han fet canviar d’idea els diputats postconvergents, que fins i tot van rebutjar l’oferta in extremis dels republicans, que els cedien la presidència. Des de JxCat s’han limitat a explicar que el pacte amb ERC no hauria prosperat perquè els comuns l’haurien impedit, però ahir aquests diputats van votar el seu propi candidat, la qual cosa contribueix a mantenir totes les especulacions. El cert és que JxCat ha preferit repartir-se amb el PSC el suculent pastís de la Diputació de Barcelona, amb gairebé mil milions de pressupost i més de 90 càrrecs de confiança, i sembla evident que la decisió ha comptat amb l’aval de Carles Puigdemont, sense que Torra intervingués aquí per evitar el pacte com va fer a Santa Coloma de Farners, a costa de trencar la fràgil unitat independentista pactant amb un partit injuriat per haver donat suport al 155. Hi ha greuges acumulats entre els dos partits i els hi han retret aquests dies: des de la negativa d’ERC a acudir a les urnes en candidatures unitàries fins a l’actitud del president del Parlament, passant per la pugna a les campanyes electorals i els pactes municipals, però sobretot s’ha desencadenat la batalla per aconseguir l’hegemonia en l’òrbita independentista de cara a les eleccions catalanes. I encara que siguin socis de govern i comparteixin la solidaritat amb els presos i exiliats, és evident que ERC i JxCat busquen aquesta hegemonia i els postconvergents havien de buscar alguna plataforma després que ERC accedís a institucions com els ajuntaments i les diputacions de Lleida i Tarragona, on sí que ha funcionat el pacte sobiranista. I surt guanyant amb la divisió el PSC, soci privilegiat a l’ajuntament de Barcelona i presidint la Diputació.