L'home a la Lluna

Es compleixen avui 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna, del “petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat” en frase del protagonista, Neil Armstrong, afortunada i històrica pel moment en què la va pronunciar però que encara avui suscita controvèrsia pel que fa a si va ser o no un gran avenç per a la humanitat. Evidentment, va ser una fita que l’home pogués recórrer la distància fins a la Lluna, els 384.400 quilòmetres que ens separen del satèl·lit, i tornar sa i estalvi, en la línia dels grans descobriments de la humanitat, però hi ha més escepticisme a l’hora de valorar-lo com un gran avenç per conèixer millor el satèl·lit perquè també s’hauria pogut explorar amb sondes o una millora substancial en l’exploració de l’espai i en la investigació sobre si hi ha vida extraterreste. Quan va desembarcar l’Apollo XI, els científics ja sabien el que Armstrong i Aldrin s’hi trobarien, però això encara va magnificar més l’esdeveniment perquè també va ser una gran operació de màrqueting per subratllar el poder dels Estats Units, que avantatjava definitivament els soviètics en la carrera per l’espai, i també multiplicar la confiança en el progrés d’una humanitat que era capaç de solcar per l’espai i conquerir la Lluna. Era un dels moments de més optimisme i una victòria pòstuma de John F. Kennedy, que va ser el que va llançar el programa Apollo i l’abanderat de la carrera espacial que van lliurar les dos superpotències. Després arribaria el Vietnam, Watergate i també es van acabar els viatges a la Lluna amb l’última missió de l’Apollo 17 el desembre del 72 després que una dotzena d’astronautes en sis missions trepitgessin el satèl·lit. Es van retallar els pressupostos per a missions de la NASA, que havien arribat a ser el 4 per cent del federal, i es van buscar altres objectius mentre s’anaven analitzant els 380 quilos de mostres que van anar portant els astronautes. No està clar que hagi canviat la humanitat amb l’arribada a la Lluna, i sempre es pot reclamar que els milions de dòlars invertits en aquestes missions es destinin a la lluita contra la fam, però sí que és cert que la indústria informàtica i tecnològica nord-americana va viure un desenvolupament espectacular, que s’han aprofitat els avenços per a l’aeronàutica i la ciència en general, encara que hi continua havent escèptics sobre la veracitat del viatge. I Trump, per preparar la reelecció, anuncia un nou viatge a la Lluna per al 2024.