Atenció als temporers

Les condicions de vida dels temporers que busquen feina a la campanya de la fruita ha estat tradicionalment una de les qüestions que més polèmica generen cada estiu i que enguany ha vingut acompanyada per l’habilitació primer del pavelló de l’Antorxa com a alberg provisional, que després va haver de ser traslladat al de Balàfia perquè l’inicialment previst s’havia quedat petit. D’entrada, cal destacar que la situació ha millorat considerablement en els últims anys en què era habitual veure temporers dormint en places o jardins públics o que hi havia denúncies per les condicions precàries dels campaments on s’instal·laven i fins i tot conflictes i enfrontaments com els tristament famosos a Fraga o el Baix Segrià. No està solucionat el problema, però s’ha avançat considerablement i és de justícia reconèixer-ho perquè, tret de casos concrets, s’aplica el conveni del camp, encara que dilluns UGT anunciés cinc denúncies per incompliment, una xifra molt inferior a la d’altres campanyes, i s’han estabilitzat les quadrilles contractades per a la recol·lecció, bé per contractació en origen o bé perquè es mantenen les d’anys anteriors o perquè són aturats els que han demanat treballar a la fruita, 1.200 de Lleida segons va anunciar la setmana passada el vicepresident Aragonès.

Però és evident que tot i així falta mà d’obra per a aquests moments puntuals de la recol·lecció i també que hi ha un flux de població flotant que es desplaça fins a Lleida buscant feina, encara que no tots disposin de la documentació necessària per ser contractats. Cal garantir un allotjament digne a tots els que arriben a les nostres comarques, i als contractats els l’ha de proporcionar el contractant, però el problema transcendeix l’àmbit municipal i s’haurien d’involucrar a atendre’l els ajuntaments afectats i també les administracions central i autonòmica, la col·laboració de les quals no ha estat sempre fluida, perquè estem davant d’una qüestió que no només afecta el sector de la fruita, sinó que concerneix l’atenció i la dignitat de les persones. No hauria de convertir-se en un argument d’enfrontament polític, com també ha succeït de vegades, sinó en una obligació que s’ha de planificar i dotar-se del pressupost necessari en totes les instàncies.