Qüestió de responsabilitat

Els representants dels ciutadans elegits el 28 d’abril tenen a les mans decidir avui si permeten que el candidat més votat pugui formar govern o bé si opten per mantenir la provisionalitat en la qual fa massa mesos que estem i deixen córrer el calendari per celebrar noves eleccions al novembre confiant que siguem els ciutadans els qui canviem d’opinió i esmenem la plana als qui no han sabut trobar punts d’acord. Tots hi tenen part de responsabilitat, començant per Pedro Sánchez, que ha actuat com si ho tingués tot fet, que ha esgotat els terminis per obrir negociacions, que no s’ha mostrat il·lusionat amb repetir aliança amb Podem i sobretot els independentistes, però que tampoc ha mogut fitxa per buscar altres aliances. Al que li toca aconseguir la majoria és al PSOE, i alguna cosa haurà d’oferir per aconseguir-ho. Tampoc el PP pot treure pit perquè nega ara el que exigia Rajoy fa tres anys, l’abstenció del PSOE en nom de l’estabilitat institucional, i que al final va aconseguir, cobrant-se a més el cap de Sánchez pel camí. Els mateixos arguments que utilitzava Rajoy per demanar l’abstenció del PSOE, que finalment va obtenir, són vàlids perquè avui s’abstingui el PP si manté el sentit d’Estat. Una cosa semblant pot dir-se de Ciutadans que, com va dir un dels seus fundadors, va nàixer amb vocació de partit frontissa per evitar que els dos majoritaris, PSOE i PP, haguessin de dependre dels nacionalistes i que ara per l’afany de Rivera s’ha embotellat a competir pel lideratge de la dreta arribant a pactar amb la ultradreta. I tampoc Podem pot presumir de sentit d’Estat, perquè una vegada més ha col·locat l’exigència de càrrecs per sobre de qüestions programàtiques, i les últimes exigències, filtrades pel PSOE, parlen d’una vicepresidència i cinc ministeris, entre els quals hi hauria Hisenda, Treball o Transició Ecològica. Obliden el seu retrocés electoral, que els seus vots no garanteixen la majoria parlamentària i que mantenen serioses discrepàncies amb el PSOE en temes crucials com Catalunya. Com es destacava després de la sessió de dimarts, estan demostrant més sentit d’Estat alguns partits nacionalistes que els d’àmbit estatal i ens podem trobar que arribi la sentència del procés amb un govern en funcions i el país en campanya electoral.