Guanya la dreta

Pedro Sánchez ha tornat a perdre la segona votació d’investidura i es difumina la possibilitat d’un govern progressista perquè les dos forces d’esquerres no han estat capaces d’entendre’s i fins s’han tirat els trastos en un lamentable regateig sobre carteres davant l’alegria de la dreta, que ja es frega les mans davant de la possibilitat que el 10 de novembre puguin revertir la derrota que van patir el 28 d’abril, quan el PP va obtenir els pitjors resultats de la seua història i Ciutadans va veure frustrades les expectatives de liderar la dreta. La victòria de Sánchez a l’abril ha resultat més pírrica que mai, perquè els qui surten marcats de la investidura són el candidat socialista, que en tres mesos només ha aconseguit el suport del diputat regionalista càntabre, i el líder de Podem, que ha barrejat gestos per a la galeria com la renúncia a la vicepresidència o la consulta a les bases amb la negativa a acceptar una vicepresidència i els ministeris de Sanitat, Habitatge i Igualtat, perquè també reclamava Treball. Ara tots vendran el seu argumentari i Sánchez ja va anteposar les seues conviccions i la necessitat d’un govern homogeni al risc d’acceptar dos governs en un, mentre Iglesias insistirà en el sacrifici personal i en la disposició a negociar fins al final, però el cert és que han estat incapaços de posar-se d’acord malgrat la bona disposició dels nacionalistes, PNB, ERC i fins i tot Bildu, que van arribar a abstenir-se per facilitar la investidura. Han pesat més els egos i les animadversions personals que l’interès del país, que tret de miracle agostenc i que abans del 23 de setembre hi hagi algun candidat amb els vots necessaris, es veu abocat a la repetició d’eleccions. Cap dels dos no ha recordat la sentència de Karl Marx que la història primer es repeteix com a tragèdia i després com a farsa: el 2015, el més votat va ser Rajoy, però no tenia els suports necessaris, va fracassar la candidatura de Sánchez i es van repetir les eleccions, en les quals qui va pujar va ser Rajoy aconseguint la investidura amb l’abstenció del PSOE i cobrant-se el cap de Sánchez. Ara es repeteix la història amb protagonistes canviats i ja veurem què passa al novembre, perquè les enquestes en què es basa l’equip de Sánchez per dissenyar la seua estratègia s’han equivocat en moltes ocasions. El pitjor és que seguirem en la provisionalitat i en campanya electoral i els ciutadans no ens ho mereixem.