Els beneficiaris de la PAC

La Política Agrària Comunitària va nàixer amb l’objectiu d’incrementar la productivitat agrària i estabilitzar els mercats amb preus raonables i seguretat en els proveïments, però també amb la voluntat de garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola i per això s’emporta una bona part del pressupost comunitari, entorn del 40 per cent, que només a Espanya representen 4.881 milions d’euros. Pot ser que s’atenguin els objectius econòmics, però hi ha més dubtes entorn d’aquest objectiu social que es recull a l’article 39 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Serveixen aquestes quantitats per garantir el nivell de vida de l’agricultor? Sembla dubtós que així sigui a Espanya perquè hi ha més beneficiaris dels ajuts de la PAC, 800.000 en el conjunt estatal, encara que d’agricultors tan sols n’hi ha censats 280.000, mentre que a França la situació és justament la contrària: hi ha més agricultors censats, 427.000, que perceptors d’ajuts comunitaris, que són 340.000. Pel que fa a Lleida, de l’encreuament de dades de la Generalitat sobre qui rep ajuts de la PAC amb els de la Seguretat Social sobre cotitzadors del règim agrari, també ens surt que només un terç dels beneficiaris d’ajuts de la PAC cotitza com a agricultor, hi ha 41.086 perceptors davant de 14.619. I pel que fa a les quantitats percebudes ja hem explicat en altres ocasions que la Casa d’Alba, la família Domecq, a través de diverses societats, o Mercadona figuren entre els perceptors d’ajuts més grans de la PAC amb xifres milionàries perquè es paga per hectàrea conreada i no per producció, tergiversant-se l’objectiu inicial de millorar la productivitat, i perquè a més s’estableix que si una empresa dedica més del cinc per cent del seu objecte social a l’agricultura ja pot rebre ajuts comunitaris. El resultat és que han proliferat els “caçaprimes” i els anomenats “agricultors de sofà”, que s’emporten les subvencions sense exercir d’agricultor o ramader o amb una producció simbòlica, sense que les modificacions de la legislació hagin aconseguit eradicar aquesta figura que perjudica els qui realment intenten guanyar-se la vida amb l’agricultura i han de suportar preus de ruïna i competències deslleials. Cal exigir amb la negociació de la PAC 2021-27 que els diners de la PAC siguin realment per millorar la producció agrària, però també el nivell de vida agrícola.