Retallades que estan lluny de revertir-se

Les dades macroeconòmiques indiquen que la crisi va acabar ja fa uns anys. Tanmateix, un bon nombre de ciutadans no s’ha vist beneficiat per aquesta teòrica millora i, a més, les retallades aplicades a partir del 2010 als pressupostos de les administracions públiques són lluny d’haver-se revertit, amb els consegüents efectes negatius en els serveis públics. Un clar exemple d’aquesta situació és l’estat en què es troba l’autovia A-2 al seu pas per Lleida. Suporta el pas de ni més ni menys que uns 30.000 vehicles al dia, però tal com donàvem compte a la nostra edició d’ahir, l’estat del ferm en bona part dels 85 quilòmetres del tram que discorre per la província és lamentable, amb sots, enfonsaments i esquerdes que són un dels factors que expliquen l’augment dels accidents de trànsit en aquesta via, fins al punt que ja hi ha una mitjana de més d’un al dia. Per si fos poc, aquesta infraestructura s’ha quedat obsoleta en relació amb el volum de trànsit que suporta. Els vorals són estrets i això provoca que els camions avariats que hi han de parar ocupin part de la calçada, amb la qual cosa es converteixen en un greu risc per a la seguretat del trànsit en una via on és habitual que als dos carrils hi hagi vehicles circulant. Ara, Foment ha tret a concurs la reparació de la variant de Lleida, amb un pressupost de 9,3 milions d’euros. Són molts diners, però servirà principalment per posar pedaços en diversos trams, perquè només 3,5 quilòmetres seran sotmesos a una rehabilitació estructural. Ni tan sols es planteja la possibilitat d’ampliar vorals, quan el projecte de construcció d’aquesta variant preveia que seria factible habilitar tres carrils per sentit en cas que fos necessari. Insistim, és només un exemple del deteriorament que han provocat en infraestructures i serveis públics els ajustaments pressupostaris, que es repeteixen en altres àmbits com el de la sanitat, amb llargues llistes d’espera i hospitals amb equipaments cada vegada més antiquats; en educació, amb la perpetuació dels barracons; i, en general, amb la minvant inversió en infraestructures bàsiques. Són qüestions essencials per als ciutadans que semblen secundàries per als nostres polítics, perquè la Generalitat de Catalunya fa dos anys que està sense el nou pressupost i el Govern central segueix en funcions al fracassar la investidura i també té prorrogats els comptes.