El perill de l'èxit

El congost de Mont-rebei va tenir l’any passat uns 200.000 visitants i s’ha convertit tant des de la riba aragonesa com la catalana en una destinació preferent per la seua bellesa natural i per l’atractiu de recórrer-lo caminant o per la via fluvial. El camí tradicional sempre havia tingut visitants però des de la inauguració de les espectaculars passarel·les ja fa sis anys, el nombre de turistes ha anat creixent i ha batut rècords cada any, però també han arribat els problemes de massificació amb aparcaments desbordats especialment a la part catalana, despreniments a la carretera d’accés per Sant Esteve de la Sarga i fins i tot es va haver de clausurar la passarel·la que uneix les dos vores per problemes de seguretat. És evident que quan augmenta l’afluència de públic, també es multiplica l’impacte a tots els nivells: paisatgístic, social, econòmic i de seguretat i cal buscar l’equilibri entre la promoció turística, perquè és una forma de dinamitzar econòmicament la zona, i les garanties per preservar aquest patrimoni natural amb els nivells adequats de seguretat en cas d’accidents. Una cosa que sembla de sentit comú es complica per l’existència de dos administracions amb normatives diferents en qüestions com els usos turístics, les possibles restriccions d’accés i fins i tot la navegació fluvial, que fins ara les han aplicat a les respectives comunitats, sense que hi hagués un ens coordinador. Afortunadament hi ha bona voluntat per les dos parts, amb excel·lent relació entre les dos diputacions, i ahir es va concretar la intenció d’elaborar una regulació conjunta dels usos i aprofitaments turístics i reclamar també a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre un consens entorn de les qüestions fluvials, en què Aragó i Catalunya tenen lleis dispars, com els possibles embarcadors, la làmina d’aigua que hi ha de fluir o fins i tot les normes de navegació per a piragües o catamarans. La comissió de treball creada proposarà les mesures i probablement caldrà introduir alguna restricció als accessos, com ja passa per exemple als parcs nacionals, per evitar que la massificació acabi per deteriorar l’atractiu natural del congost o per crear problemes de seguretat. En aquesta ocasió, l’èxit obliga a prendre mesures preventives per evitar que la massificació i la falta de regulació acabin per matar la gallina dels ous d’or.