El deute de Gardeny

La reclamació per part del ministeri de Ciència, Innovació i Universitats de sis milions d’euros al Parc Científic i Tecnològic de Gardeny, corresponents a crèdits concedits en el seu dia pel ministeri d’Indústria, ha tornat a posar sobre la taula la precària situació econòmica del parc, que va ser abordada ahir pel consell d’administració de l’entitat en què participen la Universitat de Lleida i la Paeria. Les dificultats ja eren conegudes perquè afecten la majoria de parcs tecnològics, que es van impulsar a Espanya durant l’època de bonança econòmica i vénen derivades del model de finançament que van impulsar en el seu moment Rajoy i la seua ministra Anna Birulés amb crèdits per part de l’administració a quinze anys amb tres de moratòria i sense interessos, en lloc d’aportar directament el capital necessari. El problema va arribar quan havien de començar a tornar els crèdits i amb la crisi financera es va fer impossible aconseguir-ho, per la qual cosa es va pactar a nivell estatal una moratòria en la devolució dels crèdits, mentre es reduïen dràsticament els ajuts directes als parcs, que el 2009 van ser de 249 milions d’euros i el 2014 es van quedar en només 40 per a tot l’Estat. Es va arribar a un compromís polític per diferir el deute i no ofegar financerament els parcs, en què també participava la Generalitat, que el 2005 també animava a demanar crèdits per crear o ampliar els parcs, i que posteriorment es va comprometre a assumir part de la devolució dels crèdits sense arribar a destinar en cap moment les partides pressupostàries corresponents. El deute dels parcs per aquests crèdits no retornats s’estima en uns sis-cents milions, dels quals la meitat correspon a parcs catalans i uns 40 al Parc de Gardeny, i hi ha consens a l’hora de considerar que són impagables, per la qual cosa fa temps que es busca una solució política que repari els errors de plantejament i proporcioni seguretat a un projecte que ha donat bons resultats. La moratòria pot ser un pedaç per evitar un problema puntual, però cal plantejar-se solucions a mitjà i llarg termini, que passin per la reestructuració del deute de manera que una part serveixi per recapitalitzar les societats i reclamar ajuts a les administracions catalana i espanyola, perquè és una bona iniciativa que funciona, com demostren les 120 empreses i les 1.500 persones que treballen a Gardeny.