Turisme esportiu a l'alça

Apuntàvem ahir en aquesta mateixa secció que les dades turístiques per al mes d’agost pinten molt bé i que el Pirineu posarà el cartell de complet tant en hotels, com càmpings i cases rurals en les dates claus d’aquestes vacances estivals. Bona notícia per al sector, que a Catalunya bat un nou rècord al passar davant de les Balears com a destinació turística per excel·lència al conjunt de l’estat espanyol. Però les dades i xifres positives no acaben aquí, ja que les comarques lleidatanes tenen altres barems excel·lents per calibrar la bona feina feta durant els últims anys: el turisme esportiu a l’estiu i les activitats a l’aire lliure o d’aventura. Segons el dossier més recent del Patronat de Turisme, a Lleida operen 228 empreses distribuïdes per les tretze comarques i que ofereixen una cinquantena d’activitats diferents en aigua, terra o aire. El 2018 es van contractar 731.017 serveis, xifra que suposa un 3,2 per cent més que l’any anterior. Tota aquesta activitat va representar un impacte econòmic de 102,5 milions d’euros el 2018. El sector, a més, dóna ocupació, en jornada completa i partida, a prop de 2.000 persones. Senderisme, ciclisme, piragüisme, esquí nàutic, pònting, ràfting i una infinitat d’activitats a l’aire lliure que desestacionalitzen el turisme de neu, fins fa poc l’únic referent de nivell per a Lleida, i que obren i possibiliten el progrés de moltes comarques de muntanya que tenien el futur més que amenaçat per la desacceleració econòmica que comportava la despoblació. Evidentment, falta molt camí per recórrer, perquè el Pirineu ni vol ni pot ser només un parc temàtic turístic i ha de, i s’hi estan dedicant molts esforços, diversificar l’economia recuperant o millorant el sector agroramader i indústries alimentàries complementàries, però almenys el camí de la sostenibilitat i la pervivència de molts pobles està assegurat. Els ajuntaments, la Diputació, Generalitat i Govern central tenen l’obligació d’ajudar, incentivar o completar aquestes iniciatives, públiques o privades, amb una xarxa d’infraestructures a l’alçada de l’oferta i amb inversions en sectors primaris i terciaris que facilitin en lloc de complicar el sacrifici que fan centenars de persones des de fa anys per assegurar el progrés en aquests paratges allunyats de les grans urbs.