Res de nou a Marivent

El president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va arribar gairebé una hora tard a la trobada prevista amb el rei Felip VI al palau mallorquí de Marivent, tot un signe del retard amb el qual, volent-ho o no, porta el líder socialista les negociacions per ser investit. El temps per evitar unes noves eleccions, que en res afavoreixen ni l’economia ni la política espanyola, s’esgota, i el líder del PSOE continua entossudit a fer de la divisió virtut. Divisió de l’esquerra, enfrontaments de la dreta, veto als independentistes, tot un mar de confusions que opina

Sánchez

o els seus assessors que l’afavoreixen de cara a una repetició electoral. Ningú pot predir què passarà però, de moment, el president en funcions es mostra com un bon estrateg polític que ha sobreviscut a totes les crisis, internes i externes, però que dóna mostres també de ser un estadista timorat. Esperar que els principals problemes que té l’Estat, amb Catalunya al capdavant, es decideixin per inacció, pot funcionar un temps, però cap problema s’ha resolt mai sol. Ahir va insistir a descartar un govern de coalició amb Unides Podem i va advocar per “explorar” diferents “fórmules” que permetin el compliment del mandat electoral del 28-A que, segons el seu parer, és la formació d’“un govern progressista que no depengui dels independentistes”.

Així, Pedro Sánchez va mantenir la seua postura sobre la investidura. Va assegurar que coincideix amb Felip VI que la majoria d’espanyols no vol noves eleccions, de manera que, de nou, va apel·lar a la “responsabilitat” de la resta de formacions polítiques per evitar comicis. Sobre el pacte amb Podem, Sánchez té clar que la confiança s’ha trencat des que el 25 de juliol el partit de Pablo Iglesias va decidir no investir-lo com a president. “Iglesias sempre esgrimeix una suposada desconfiança amb el PSOE. Cal dir que la desconfiança continua i és recíproca.” En definitiva, res de nou. Caldria esperar que en els propers dies es reprenguin les negociacions amb els líders dels partits polítics, però ateses les línies roges que tots tenen és poc probable que hi hagi acord, cosa que ens portaria a uns nous i vergonyosos comicis, que demostrarien la poca talla de molts dels nostres representants públics.