Una recessió provocada per la política

L’economia alemanya va caure un 0,1% el segon trimestre de l’any respecte al trimestre anterior, va informar dimecres l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis). Respecte al mateix trimestre del 2018, el creixement és nul. Aquest retrocés del PIB, el segon de l’últim any, reviu el fantasma de la recessió al país germànic, que ja la va evitar pels pèls a finals del 2018. Així mateix, encén les alarmes a la zona euro, que podria veure’s arrossegada per la locomotora europea, en un context en què regna la incertesa. La guerra comercial, la sortida abrupta del Regne Unit de la UE –un país que també es contreu–, la crisi del sector d’automoció, la inestabilitat a Itàlia... Els fronts oberts s’acumulen i les economies esgoten el creixement que les va treure de l’última crisi. Però sens dubte el principal provocador d’aquesta desacceleració econòmica és el president dels EUA, Donald Trump, amb la guerra comercial que va desencadenar una altra guerra, aquesta de divises, amb la Xina amb les conseqüents distorsions als mercats financers i del comerç. El pitjor per al mandatari nord-americà és que patirà igual que la resta del món el seu envit i les conseqüències les pagarem tots. Per tant, si la política i no l’economia ha provocat aquests llots, seria d’esperar que sigui també la política la que posi els mecanismes per no caure pel precipici.

Tot canvi requereix temps

La Paeria ha constatat que una mitjana de 140 persones dormen al ras aquest estiu a la ciutat, malgrat que hi ha dies que la xifra s’eleva a 180, mentre que només una mitjana de seixanta pernocten al refugi habilitat per a temporers al pavelló Agnès Gregori, que té una capacitat per a fins dos-centes hamaques, segons fonts municipals. L’alcaldessa accidental, Jordina Freixanet, va assegurar que “educadors i Guàrdia Urbana estan fent una feina de conscienciació amb totes aquestes persones perquè sàpiguen que se’ls ofereix allotjament, però moltes ho rebutgen i no els podem obligar”. Primera lliçó per al nou ajuntament: tot canvi, a més d’acció de govern, requereix temps i pedagogia.