17-A, una massacre per no oblidar

Els atemptats de Barcelona i de Cambrils del 17 d’agost del 2017, dels quals avui es compleixen dos anys, es van precipitar després que un dia abans una enorme deflagració fes volar pels aires un xalet de la localitat d’Alcanar (Tarragona) en què van morir dos de la desena de terroristes de la cèl·lula jihadista, un d’ells el capitost, l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty. La que es va denominar més tard com a cèl·lula d’Alcanar, formada per una desena de terroristes jihadistes, volia causar una massacre més gran que els atemptats de París del 2015, on van ser assassinades un total de 130 persones. Tanmateix, al perdre la immensa majoria de la infraestructura per cometre els atemptats que tenien previstos, els terroristes supervivents van optar per improvisar. Així, l’endemà un dels criminals, Younes Abouyaaqoub, de 22 anys, va provocar una matança, a l’assassinar 14 persones a la Rambla amb una furgoneta, una altra a Sant Just i va acabar abatut quatre dies després. Tot just unes hores més tard, el pànic es va traslladar a la nit a Cambrils, on cinc membres de la mateixa cèl·lula terrorista van buscar causar el mal més gran possible, proveïts amb ganivets, una destral i cinturons d’explosius que van resultar ser falsos. La ràpida actuació dels Mossos d’Esquadra va evitar un mal major i van matar els cinc assaltants, però un d’ells va tenir temps d’apunyalar de mort una dona i ferir sis persones més. A continuació, el silenci, el dolor, la ràbia i moltes preguntes encara avui per respondre. Unes, relacionades amb l’imam de Ripoll, confident del Centre Nacional d’Intel·ligència Espanyol (CNI); altres, de la falta de cooperació entre els diferents cossos policials de l’Estat i la policia catalana i una de fonamental, també el control del jihadisme que es feia en aquell moment i, per descomptat, que es fa en l’actualitat. Després de la tragèdia tothom analitza, debat i proposa qüestions bàsiques per evitar que el radicalisme islàmic pugui sectaritzar els joves, siguin nouvinguts o uns catalans més, però amb el pas del temps altres esdeveniments copen l’agenda i tendim a relaxar-nos. El segon aniversari del drama viscut a Catalunya és un bon moment, com demanava a l’edició d’ahir de SEGRE el pare d’una de les víctimes, perquè s’aclareixin els interrogants. Sense donar per fet conspiracions però també sense obscurantismes: només la veritat.