Irresponsabilitat política

El deteriorament de la vida política espanyola i catalana va viure ahir un nou episodi amb motiu de la commemoració del segon aniversari de l’atemptat jihadista a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. L’acte institucional celebrat a la capital catalana, en què van participar representants de l’ajuntament, la Generalitat i el Govern central, no va comptar amb el suport de PP, Cs i Vox, que van optar per assistir al paral·lel organitzat una hora i mitja després per l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT). S’ha de partir de la base que és legítim que les diferents formacions polítiques puguin tenir posicions diferents en relació amb la investigació sobre l’atemptat i les mesures que cal aplicar a tots els nivells per intentar en la mesura que sigui possible que una atrocitat d’aquest tipus no torni a repetir-se, però traslladar aquest debat a un acte simbòlic en què els únics protagonistes han de ser les víctimes és simplement una mala forma de fer política. Tots els dirigents, tant si són al govern com a l’oposició, haurien de tenir clar que hi ha consensos que són fonamentals en un estat democràtic, i un d’aquests és el rebuig de qualsevol acte terrorista. Per això, si anteposessin els interessos generals als partidistes, tots haurien hagut de posar de part seua perquè el d’ahir fos un acte unitari, en què les discrepàncies polítiques i les existents entre les mateixes víctimes quedessin en un segon pla durant el curt període de temps que va durar la commemoració, però ha passat el contrari.

En suma, una divisió lamentable que il·lustra la pèssima conjuntura política actual. A nivell d’Espanya, a ningú, ni tan sols al mateix president, sembla que li preocupi que el Govern estigui en funcions des de fa mig any i que només quedi un mes de termini per pactar una investidura que eviti unes noves eleccions, que serien les quartes en quatre anys. I a Catalunya, la Generalitat ja fa dos anys que té els pressupostos prorrogats, la qual cosa il·lustra la incapacitat del Govern per poder exercir amb eficàcia la seua tasca, i tot apunta que hi haurà noves eleccions una vegada es faci pública la sentència als dirigents del procés. En aquest context, esperar que els partits siguin capaços de buscar una sortida a l’actual conflicte sembla una quimera.