EDITORIAL
La passivitat del primer món
La vicepresidenta del Govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, va advertir ahir el vaixell de l’organització Proactiva Open Arms que no té llicència per realitzar rescats al Mediterrani i va apel·lar al compliment de la llei al ser preguntada sobre possibles sancions a l’ONG. “El nostre país és un estat de dret i les institucions, poders públics i ciutadans estem sotmesos tots a les lleis”, va reiterar Calvo a la Cadena Ser. La vicepresidenta va celebrar el desembarcament dels migrants del vaixell de bandera espanyola i va ressaltar “l’esforç del Govern espanyol” per trobar una solució a la crisi humanitària. “Hem actuat amb la coherència de la seguretat i respecte als drets humans”, va asseverar. Ja és prou trist el paper que tots els governs de la Unió Europea estan fent amb les crisis humanitàries com per amenaçar el missatger, és a dir, amenaçar amb fortes multes les ONG que simplement salven vides humanes i destapen les vergonyes col·lectives. El que ha de fer l’executiu espanyol, igual com els de la resta del vell continent, és coordinar accions econòmiques, socials i polítiques per evitar les morts quotidianes al Mediterrani i, a falta d’aquest projecte a curt o mitjà termini, almenys tenir la humanitat de donar-los port segur fins que el primer món decideix què fer amb el tercer.
Finançament català
El vicepresident del Govern català i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va anunciar ahir que portarà als tribunals el Govern de l’Estat perquè aboni els recursos corresponents al finançament del 2019. Aragonès va assegurar que la Generalitat utilitzarà la jurisdicció contenciosa administrativa perquè considera que s’estan retenint uns diners que corresponen a Catalunya en virtut de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. És evident que els tribunals no solucionaran el dèficit fiscal, però el que també està clar és que les arques de la Generalitat no poden continuar suportant aquests dèficits històrics que perjudiquen el dia a dia, la sanitat, l’educació i en definitiva el progrés català.