El metge al mòbil

La banda ampla d’alta velocitat arriba al 75,19% de la població de Lleida, uns 13 punts per sota de la mitjana catalana, segons les dades del ministeri d’Energia. Les comarques de muntanya recorden una vegada i una altra que sense una bona cobertura d’internet perden competitivitat. Un ambiciós pla de la Diputació i la Generalitat presentat el setembre de l’any passat va anunciar que s’instal·laran 1.500 quilòmetres de cable de fibra òptica per dotar d’accés a internet d’alta velocitat tots i cadascun dels pobles de Lleida en un termini de 5 anys. I és que les infraestructures no només han de ser físiques. Les carreteres són vitals però també la cobertura a més de 30 megabits per segon. I és que les noves tecnologies, que ja no són tan noves, són les millors aliades dels nuclis menys poblats. L’hospital del Pallars ha desenvolupat una aplicació denominada salutAPProp, que permet un seguiment diari de l’estat de pacients amb malalties cròniques a través de la comunicació per telèfon mòbil o altres dispositius informàtics. És una solució que evita a moltes persones que viuen lluny de Tremp, on es troba el centre hospitalari, haver de fer incòmodes desplaçaments sense renunciar a una bona assistència mèdica. Lluny del que pronosticava la ciència-ficció, els ordinadors han resultat ser clau per humanitzar la medicina. Els bons resultats de l’experiència iniciada a l’hospital del Pallars amb cinc pacients fan preveure una exitosa trajectòria de l’aplicació salutAPProp. El futur ja és present.

Activitat de risc

“Hem de trobar la manera que l’agricultura no sigui una activitat de risc.” Sinceritat màxima del director general d’Alimentació, Carmel Mòdol, que va anunciar una campanya de fruita de llavor amb preus d’entre quaranta i cinquanta cèntims el quilo, una situació que, per bé que no és tan dramàtica com el 2017, tampoc no és per llançar coets. Emular els francesos i incentivar el consum intern s’ha convertit en una necessitat.