El bloqueig polític espanyol des del 2015

Si el proper 23 de setembre el Congrés dels Diputats no ha investit un president del Govern, Espanya tornarà a les urnes al novembre per un bloqueig polític que manté paralitzat l’Estat, el seu finançament i les seues responsabilitats des del 2015. De fet, la vigília del Nadal del 2015 va marcar el final d’una època a Espanya, després de quatre dècades d’alternança entre les dos grans forces de la dreta –primer UCD i després el PP– i el centreesquerra del PSOE, amb governs raonablement estables. El pírric triomf del PP de Mariano Rajoy a les eleccions celebrades el desembre del 2015 i l’estrepitosa irrupció de noves forces polítiques van obrir pas a un panorama completament desconegut i ple d’incerteses, amb unes conseqüències que arriben fins avui. En aquests tres anys i mig, els espanyols han estat convocats tres vegades a les urnes, han vist un Govern sostenir-se en funcions i sense suport parlamentari durant deu mesos, així com a un altre executiu caure per primera vegada a través d’una moció de censura assentada en aliances heterogènies. Enmig de tot això, l’Estat s’ha enfrontat a més a la seua crisi política més gran pel procés català. Un problema que no ha sabut ni encarar ni solucionar i a què només ha respost fins ara amb la judicialització del conflicte, la qual cosa evidentment lluny de solucionar-lo ha engrandit més les ferides i, segons com s’actuï després de la sentència, pot ser més gran. Pedro Sánchez va dir ahir que no contempla de cap manera una coalició governamental amb Podem i, per tant, si els diputats de Pablo Iglesias no fan un pas enrere, serà pràcticament impossible evitar els comicis, per molt que PNB, ERC o la mateixa JxCat s’avinguin a negociar. Els vots dels podemites són imprescindibles si no s’opta per convèncer les dretes de Cs i PP que l’“emergència nacional” val la seua abstenció. Tots dos partits ja s’han negat en reiterades ocasions a aquesta investidura per omissió i en 20 dies serà difícil que canviïn d’opinió. Per què el president en funcions prefereix jugar a la ruleta russa d’unes noves eleccions només ho sap ell i els seus assessors, però de ben segur que les enquestes, que li són favorables, hi han tingut un paper important. En tot cas, Sánchez continua mostrant-se com un gran estrateg i un gran supervivent, però segueix faltant-li talla d’estadista. Repetir eleccions és un fracàs.