Tàrrega i els espais públics

FiraTàrrega 2019 va arribar ahir a la nit a la 39 edició i el nou equip de direcció pretén recollir l’essència de l’etapa anterior i validar l’esquema segons el qual la Fira és un espai dual per a l’exhibició de la creativitat escènica contemporània que posa èmfasi en les arts de carrer i un punt de trobada, contacte, contractació i intercanvi per als agents que operen en aquest mercat. Molt interessant resulta que l’espectacle inaugural entre la coreògrafa i ballarina Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors, i el filòsof Xavier Antich se centrés precisament en la utilització de l’espai públic com a zenit de l’esdeveniment. L’art com a part integrada i integrant de pobles i ciutats cada vegada aconsegueix més rellevància i dóna personalitat i caràcter als qui així ho entenen. Tàrrega és un exemple d’això i la proposta de l’ajuntament d’habilitar en tres anys un centre d’arts escèniques que doni encara més entitat al producte estrella de la capital de l’Urgell és una excel·lent idea per coordinar el certamen més important de l’any i donar-li continuïtat i forma acadèmica. La setmana passada lloàvem la capacitat de Cervera per fer de l’Aquelarre una festa col·lectiva de la qual la major part de la ciutat se sent partícip, i correspon ara aplaudir la perseverança dels targarins per fer de la fira molt més que unes obres teatrals que acaben quan baixa el teló. Però no només Tàrrega ha sabut incorporar un producte cultural a la seua quotidianitat, també els murals de Penelles a la Noguera, els d’Arcalís al Sobirà, les escultures de Foradada, i ara també Torrefarrera i els seus grafitis i molts altres que utilitzen carrers i places com una gran exposició de vida, tradicions i cultura, com va començar a fer Chicago quan un incendi va arrasar la ciutat a finals del segle XIX i a partir d’allà arquitectes i artistes de tot el món es van conjurar per fer del seu urbanisme una trobada permanent d’erudició. Pot sorprendre que la capital de l’art escènic al carrer utilitzi la paraula per obrir el certamen, però sens dubte la paraula i l’art van de la mà i les seues sinergies són la millor manera de construir un món millor, en el qual l’espai públic sigui un punt de trobada que afavoreixi el mestissatge i enriqueixi tots els que el creen o en gaudeixen. Bona fira a tothom i que comenci l’espectacle.