Deures, autonomia de centre i modes

Gairebé 66.000 alumnes d’Infantil, Primària i Secundària començaran dijous vinent, dia 12, un curs en el qual no hi ha grans novetats quant a l’organització de les diferents etapes educatives. Esclar que això tampoc és una garantia que no hi pugui haver canvis a curt termini, perquè l’any passat el departament d’Educació va ordenar suprimir els exàmens de setembre a l’ESO quan el curs ja havia començat i tots els centres els havien inclòs en la planificació. A un nivell més de detall, Educació ha inclòs a les seues instruccions als centres un apartat específic en el qual assenyala que els docents no han de posar als alumnes deures “d’una durada excessiva”, que no han de comportar tasques “repetitives” i que han de ser complementaris dels aprenentatges a l’aula. Gairebé tots els col·legis i instituts ho aproven i diuen que segueixen aquesta línia, però crida l’atenció que el departament sigui tan explícit en un assumpte que hauria d’entrar dins dels marges de l’autonomia dels centres. Així mateix, aquest fet constata fins a quin punt pot canviar en poc temps el que l’administració i la societat exigeixen al sistema educatiu. A banda de les contínues batzegades en la normativa aplicades en els últims lustres pel Govern central i la Generalitat, val a recordar que només fa uns anys es va posar de moda la reivindicació de la denominada cultura de l’esforç, que propugnava que calia formar els alumnes de manera que aquests aprenguessin a valorar la necessitat d’esforçar-se per aconseguir objectius. En canvi, ara la moda ha canviat i són molts els pares que defensen que els seus fills no han de fer deures a casa.

D’altra banda, el curs començarà amb moltes assignatures pendents. Una és la falta d’avenços en la conciliació de la vida laboral i familiar, que en els últims anys s’ha accentuat després que la majoria d’instituts introduïssin la jornada intensiva matinal a l’ESO, problema que se suma al que generen les llargues vacances escolars d’estiu. Una altra i molt important és la segregació escolar, de la qual Lleida ciutat és un exemple palmari. Educació ha anunciat que revertir-la serà una de les seues prioritats, però per a això faran falta mesures de pes que vagin molt més enllà dels pegats aplicats fins ara.