Un fracàs de la política

Si no hi ha un canvi radical d’actituds la setmana que ve, estem abocats a la repetició d’eleccions perquè els polítics elegits han estat incapaços d’articular una majoria per investir algun candidat. El compte enrere acaba el 23 de setembre i malgrat que dilluns s’inicia una nova ronda de contactes, les perspectives són pessimistes en vista del fracàs de la conversa mantinguda ahir entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, del distanciament existent entre ells dos i que tampoc els partits de dreta estan disposats a repetir el sacrifici que va fer el PSOE al permetre la investidura de Mariano Rajoy. Tots tenen la seua quota de responsabilitat, començant pel candidat guanyador, Pedro Sánchez, que és l’encarregat d’articular una majoria, negociant amb els seus adversaris i buscant punts d’acord com passa a la immensa majoria de països europeus on hi ha governs de coalició i pràcticament han desaparegut els governs monocolor. També Podem hi té responsabilitat per les exigències plantejades, el menyspreu a les ofertes socialistes, que al juliol van arribar a una vicepresidència i diverses carteres, i per haver oblidat que qui va guanyar va ser Sánchez i té dret a marcar les grans línies i reclamar lleialtat en els temes fonamentals. I tampoc els partits de dreta no han mostrat el mínim sentit d’Estat: el PP, perquè ha rebutjat la possibilitat d’una gran coalició i també tornar-li el “favor” al PSOE pensant que pitjor no podia anar-li en unes noves eleccions i Ciutadans, perquè ha oblidat que va nàixer com un partit frontissa i s’ha deixat portar per l’animadversió que es professen Rivera i Sánchez. El pitjor és que unes noves eleccions previsiblement no arreglaran res i si atenem l’enquesta del CIS tornaran a donar la victòria al PSOE amb uns punts més, però continuarà necessitant el suport de Podem o Ciutadans, que són les dos forces que més baixarien, amb una lleugeríssima recuperació del PP. El panorama seria similar i en cap cas no compensaria la sensació de fracàs col·lectiu que significa celebrar quatre eleccions generals en quatre anys i farien bé els nostres polítics de repassar la mateixa enquesta del CIS que recull les sensacions que provoca la política en la ciutadania: desconfiança, el 34,2; avorriment, el 15,8; indiferència, el 13; irritació, el 9, i només el 12,4 per cent hi mostra interès. Això sí que és preocupant.