Mesures contra la recessió

Fa setmanes que els experts parlen de símptomes d’una desacceleració econòmica que pot desembocar en una nova recessió i així s’ha alentit l’economia xinesa, s’ha contret el PIB alemany, on també ha crescut l’atur, i hi ha risc que el motor europeu entri en recessió tècnica en el nou trimestre, el comerç nord-americà es ressent de les guerres comercials i Trump es queixa de tipus alts, i grans empreses del sector de l’automòbil o de les comunicacions anuncien dràstiques reduccions de plantilla. I per rematar un panorama incert especialment a Europa, el Brexit i la irrupció de Boris Johnson han multiplicat la inquietud als mercats. Són prou raons per justificar l’ofensiva aprovada pel Banc Central Europeu en el comiat de Mario Draghi amb una bateria de mesures que pretenen estimular l’economia, combatre la política d’austeritat, que preconitza Alemanya i que no està funcionant, i foragitar el fantasma de la recessió. El BCE manté el preu del diner en el mínim històric del zero per cent, però penalitzarà els bancs que deixen els seus fons inactius amb l’ampliació del tipus negatiu, i en una mesura més important encara recupera el programa de compra de deute que havia aparcat fa nou mesos amb una dotació de 20.000 milions d’euros al mes i sense data de caducitat i també ajorna sine die qualsevol possible pujada de tipus. S’aparca l’obsessió per frenar la inflació que havia marcat les actuacions de la majoria de bancs centrals i s’aposta per la injecció de diner per intentar reactivar l’economia encara que suposi un perjudici per als estalviadors. N’hi haurà prou per foragitar el fantasma de la recessió i una nova crisi econòmica? Ningú ho pot assegurar, però almenys Draghi està fent el que toca amb les mesures d’estímul, tot i que, com reconeixen des del mateix BCE, la política monetària en solitari no pot fer miracles i els crítics recorden que porta vuit anys injectant diner sense grans resultats. Seria hora, però, que actuessin en la mateixa línia les polítiques pressupostàries, les comercials, les fiscals i fins i tot les laborals dels diferents governs, una cosa que sembla impossible en vista de les discrepàncies existents i que problemes tan greus com el Brexit o les guerres comercials dels Estats Units continuen depenent de factors tan imprevisibles com Trump o Johnson.