Aprendre del passat

Qui no coneix la seua història està condemnat a repetir els errors, però vivim en una societat que dóna l’esquena a les humanitats. Per això són necessàries iniciatives com la Fira Harpia de Balaguer. D’una banda, es tracta d’una activitat festiva que dinamitza el comerç i l’hostaleria de la Noguera, amb els carrers plens de gom a gom. Per una altra banda, posa en relleu el ric patrimoni del que un dia va ser la poderosa capital del Comtat d’Urgell. Patrimoni entès en un sentit ampli: les muralles, el Castell Formós o el claustre del convent de Sant Domènec, però també l’immaterial, amb la recuperació del ball de la Galop, i l’històric, amb reivindicació d’un personatge nascut fa 700 anys a Balaguer que mereix ser profeta a la seua terra per mèrits propis, el rei Pere el Cerimoniós. A aquest monarca es deu que el maig del 1338 Lleida acollís els primers jocs florals de Catalunya. Era un home culte que l’11 de setembre del 1380 va escriure des de Lleida (segurament des de la Suda) una carta dirigida al seu tresorer en la qual li donava l’ordre de pagar soldada a 12 ballesters perquè anessin a defensar el castell d’Atenes, l’Acròpolis. I no com a emplaçament estratègic ni per interessos estrictament polítics, sinó perquè “lo dit castell sia la pus richa joya qui al món sia”. En termes moderns, podria dir-se que va ser la primera llei de defensa del patrimoni. Queda molt per aprendre del passat. Que la Fira Harpia es vinculi a estudis divulgatius interdisciplinaris és, sens dubte, una bona notícia que complementa el treball científic de la Càtedra d’Estudis Medievals. Objectiu, eixamplar la base

Amb Oriol Junqueras a la presó i Marta Rovira exiliada a Ginebra, Esquerra va renovar ahir la cúpula. Més que un canvi, va ser un reconeixement als dirigents i la consolidació del binomi executiu que ja formaven el vicepresident Pere Aragonès i la lleidatana Marta Vilalta, portaveu de la formació. D’aquesta forma, ERC es blinda davant de la sentència de l’1-O i vol aprofitar els bons resultats electorals per erigir-se en el partit hegemònic del sobiranisme.