Irresponsabilitat

Després d’una nova ronda de consultes, que ha resultat tan estèril com patètica per moments, i al no haver-hi cap candidat en condicions d’aconseguir els suports necessaris per a la investidura, ens veiem abocats a les quartes eleccions en quatre anys amb una moció de censura pel mig. Tot un fracàs de la nostra classe política, més concretament dels dirigents dels quatre partits més votats, que han estat incapaços d’arribar a un acord per treure el país de la interinitat en què es troba, i pitjor encara, que ni tan sols no han semblat buscar-ho i que des del primer moment s’han encastellat en postures maximalistes pensant que després d’una segona volta aconseguirien una millor posició. Desgraciadament, els líders del PSOE, PP, Ciutadans i Podem han pensat més en els seus propis interessos que en el bé general, han primat més els tacticismes dels suposats estrategs que les necessitats del país i els seus ciutadans. Tots tenen la seua part de responsabilitat, començant per Sánchez, que va ser el més votat i el que tenia l’obligació de buscar acords i no ho ha fet, seguint per Casado, que no ha tingut el sentit d’Estat que va exigir Rajoy al PSOE per facilitar la governança del país, continuant per Rivera, que ha oblidat el paper de frontissa amb què va nàixer el seu partit i, fins al penúltim dia en què ha començat la seua campanya, s’ha negat a qualsevol negociació, i acabant amb Pablo Iglesias, que va menysprear una vicepresidència i diverses carteres i ha prioritzat les poltrones al programa. Entre tots han aconseguit que el país hagi d’afrontar un nou dispendi amb unes altres eleccions, que es mantingui la interinitat en una situació econòmica que amenaça de portar-nos a la recessió i la repetició de la crisi i, per acabar, que la sentència del procés i les més que previsibles protestes a Catalunya arribin amb un govern en funcions i amb tots embrancats en l’enèsima campanya electoral. Per un mínim sentit de responsabilitat haurien hagut d’oferir els suports necessaris per a la investidura a Sánchez i després exercir el control i l’oposició que fossin necessaris però amb un govern ja constituït, però tots han preferit pensar en ells. I el pitjor és que aquestes noves eleccions poden resultar en un panorama molt semblant a l’actual, amb petites oscil·lacions però sempre sense majories absolutes, i tornarem a la casella de sortida. A negociar, si és que en saben.