Respostes ciutadanes

La indignació que ha produït en bona part de la societat el fracàs dels polítics, que han estat incapaços de trobar un candidat a la presidència del Govern amb prou suports i la repetició d’eleccions, les quartes en quatre anys al marge de les municipals i les autonòmiques, s’ha començat a traduir en mobilitzacions a les xarxes. En només una setmana s’han registrat més de cent mil baixes de ciutadans que demanen no rebre propaganda electoral a la pròxima campanya i la xifra seria considerablement superior si no s’hagués col·lapsat el web de l’Institut Nacional d’Estadística i sens dubte continuarà creixent d’aquí al novembre. Al marge de l’embafament, els promotors d’aquesta campanya defensen l’estalvi que representarà per a l’erari públic no remetre la propaganda i les paperetes de tots els partits a tots els ciutadans, perquè dels 140 milions d’euros que costarà la nova campanya, uns 40 milions se’ls emporta Correus per l’enviament d’aquesta documentació, que en molts casos acaba a les papereres perquè també es pot triar la papereta corresponent al col·legi electoral. Alhora ha sorgit una altra campanya a les xarxes socials que demana als diputats que si no treballen no cobrin i que renunciïn a l’anomenada “indemnització de transició” que perceben els diputats que no formen part de la Diputació permanent i que perden la seua condició amb la dissolució de la cambra dilluns vinent. Ni més ni menys que 400.000 persones s’han adherit a aquesta campanya en poques hores amb el lema “si no curres, no cobres”, en la qual es reclama als diputats que renunciïn a aquesta indemnització que és de 4.500 euros per diputat, després d’haver estat cobrant durant els cinc mesos de legislatura, amb escassa activitat parlamentària i dos mesos d’estiu amb la cambra tancada. I sens dubte sorgiran més iniciatives per expressar aquest descontentament, que pot traduir-se en un augment de l’abstenció, i farien bé els nostres representants a recordar l’última enquesta del CIS, que considerava els polítics un dels problemes del país i que els generaven sentiments com desconfiança, avorriment o irritació. Seria important abaratir el cost de les campanyes i que els polítics donessin exemple d’austeritat i sobretot insistir que el problema no és el sistema, que ningú qüestiona, sinó el comportament dels polítics.