EDITORIAL
Trist espectacle
Encara no es coneix la sentència del procés, però la crispació ja s’ha instal·lat en la política catalana amb espectacles tan lamentables com el que es va viure dijous al ple del Parlament amb intercanvi d’insults i desqualificacions, diputats que semblaven a un pas d’arribar a les mans, crits i cops de porta, expulsió del portaveu de Ciutadans i abandons de l’hemicicle primer del grup de la CUP, després de diputats que no volien escoltar Ciutadans i, finalment, de tot aquest grup al ser expulsat el seu portaveu. És evident que el grup de Cs ha radicalitzat la seua discrepància amb episodis tan lamentables com l’exhibició de la imatge de l’atemptat de Vic en una instrumentalització del terrorisme que només buscava la foto o amb sobreactuacions com la del portaveu Carrizosa, que pràcticament es va fer expulsar, però també és cert que des de la presidència de la cambra s’ha d’evitar aplicar diferents criteris per permetre esbroncades o crits o tolerar insults a diputats de la dreta des de les llotges del públic, i que part dels diputats independentistes van caure en la trampa d’intercanviar crits i insults, oblidant que amb episodis com el de dijous la que surt més perjudicada és la imatge de la cambra i de la mateixa política catalana. Difícilment podran demanar als ciutadans tolerància, respecte i civisme els que no ho tenen en compte a les seues intervencions a la cambra que ens representa a tots. Dit això, s’ha d’admetre que la sessió estava marcada per l’impacte de la presó decretada per als set detinguts i la solidaritat entre els grups independentistes. Un fet comprensible, però que també hauria d’estar acompanyat de la condemna de qualsevol tipus de violència, encara que sigui de baixa intensitat, perquè està demostrat que l’independentisme català és democràtic, pacífic i antiviolent, però també hi pot haver qui consideri que es poden utilitzar altres vies per arribar a la independència i malgrat que aquesta minoria no canviarà la imatge de la majoria, sí que convindria respectar tant la presumpció d’innocència com la professionalitat de les investigacions, la separació de poders o la independència judicial, encara que en aquesta qüestió sembla que la majoria parlamentària ja ha pres postura al costat de la CUP al reclamar l’amnistia abans de la condemna, la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya o donar suport a la desobediència civil i institucional. Temps durs.