Marc Màrquez, un esportista únic

Marc Màrquez va fer ahir de nou història al guanyar el vuitè Mundial de motociclisme, el sisè en MotoGP. Amb només 26 anys, és el pilot més jove de la història a aconseguir els dos registres. No hi ha dubte que el de Cervera ja és a l’Olimp dels millors pilots de tots els temps. Que guanyi o pugi al podi en cada cursa s’ha convertit en totalment normal, tant que aquest any s’ha imposat en 9 de les 15 que s’han disputat fins ara i ha estat segon en cinc més. No només és un dels millors pilots de sempre, sinó un dels millors esportistes de la història de Catalunya i Espanya. En els últims mesos, Rafa Nadal ha concitat múltiples lloances després d’haver guanyat de nou els tornejos de Roland Garros i el US Open, que l’han situat a un pas d’assolir Federer com el tenista amb més títols de Grand Slam, i ha estat presentat com un exemple per a tothom, ja que al seu talent uneix un gran esperit de sacrifici per superar les adversitats en forma de lesions. Doncs bé, no resulta gens exagerat dir que Màrquez està com a mínim a la seua altura. Perquè tenir talent i una bona moto no garanteixen els triomfs, i menys a la categoria reina. S’ha d’estar permanentment al cent per cent per desenvolupar la moto al llarg de tota la temporada, per preparar de la millor forma possible cada Gran Premi als entrenaments previs i aconseguir una bona posició a la graella de sortida i, finalment, donar el millor de si a la carrera de diumenge. Tot plegat en un esport en què el més mínim error comporta jugar-se literalment el físic. El de Cervera ja fa una dècada que és a l’elit mundial, des que el 2010 va aconseguir el primer campionat mundial a l’antiga categoria de 125 cc (actual Moto3). Al cap d’un any, ja a Moto2, va saber sobreposar-se a una brutal caiguda, que va posar en risc la seua carrera a l’ocasionar-li problemes de visió, per guanyar posteriorment el Mundial el 2012. I, el 2013, es va convertir en el primer debutant que guanyava el títol en MotoGP. Des d’aleshores, ha guanyat el campionat totes les temporades, excepte el 2015. Un palmarès que ja és llegendari i que tot apunta que anirà creixent fins a convertir-se en el millor de sempre. I el millor és que, malgrat els triomfs, la fama i els diners, Marc continua sent el mateix de sempre, fidel a la família, als membres de l’equip i als veïns de Cervera. A tots ells va dedicar ahir el vuitè Mundial.