Un fracàs anunciat

Tal com estava previst, la quarta moció de censura presentada al Parlament ha anat com les tres anteriors: ha fracassat. Però a les anteriors, presentades per Josep Benet i Pasqual Maragall contra Jordi Pujol i per Josep Piqué contra Pasqual Maragall, que es va retirar abans de la votació, hi va haver crítica a la gestió i propostes per a una manera de governar amb un programa alternatiu. Ahir no es va arribar a conèixer quin era el programa de govern de Lorena Roldán, que és l’essència d’una moció de censura constructiva, o sigui amb candidat alternatiu, perquè ni tan sols el va esbossar i perquè ni ella podia imaginar-se que la moció pogués tirar endavant. Ho sabia la mateixa Inés Arrimadas, que va encapçalar la llista més votada a Catalunya a les últimes eleccions i fins i tot va renunciar a presentar la seua candidatura o una moció de censura com li havia exigit en el seu moment el PP, perquè sabia que estava condemnada al fracàs. En canvi, ho ha fet la seua successora, molt menys coneguda i amb menys experiència. Per què? Simplement per estratègia de partit, per culminar l’escalada verbal de les últimes sessions parlamentàries amb l’expulsió del portaveu Carlos Carrizosa i com un acte més de la campanya per a les eleccions del 10-N. Les enquestes no auguren res nou per al partit de Rivera, que molts votants, fins i tot dels seus, culpen del bloqueig que viu el país i que perd terreny davant un PP més moderat que a l’anterior cita electoral. Necessita més gestos i visualitzar que fan alguna cosa davant l’espiral independentista i que, a diferència del PP i sobretot dels socialistes, ells sí que planten cara a Torra i els seus sequaços. La d’ahir era una moció que buscava convertir el Parlament en una caixa de ressonància per a la resta d’Espanya escenificant com el PSC eludia donar suport a la defensa dels valors constitucionals que suposadament defensava la candidata Roldán. El mateix Miquel Iceta va fer broma en la seua intervenció dient que semblava més una moció contra ell mateix que contra Torra i té raó en el fet que l’objectiu principal era debilitar els suports que el PSOE pugui tenir en l’àmbit estatal denunciant una suposada postura pusil·lànime a Catalunya del PSC. Ja es veurà si la seua estratègia millora les perspectives electorals de Ciutadans, però encara que tingui dret a presentar la moció, no hauria d’utilitzar el Parlament per a actes de propaganda.