Contra la violència

L’independentisme català ha estat sempre pacífic i ha fet bandera del rebuig a la violència en totes les seues mobilitzacions i, evidentment, l’actuació d’uns pocs no pot tacar la trajectòria del col·lectiu, però en les manifestacions convocades dimarts, una minoria radicalitzada va recórrer en nom de la independència a actuacions violentes amb barricades, atacs al mobiliari urbà i llançaments de diversos objectes contra els Mossos, que van respondre amb unes càrregues policials que no havíem viscut a Lleida en molts anys. No van ser fets aïllats perquè es van produir simultàniament davant de les quatre subdelegacions i sembla evident que aquests grupuscles van anar a les concentracions amb material preparat en un intent de radicalitzar les protestes, portar al carrer el “com pitjor, millor” i traslladar a Catalunya pràctiques de kale borroka. Caldrà preguntar-los si pensen que cremant contenidors o trencant fanals afavoreixen la llibertat dels presos o s’avança cap a la independència de Catalunya, si recorrent a la violència no fan el joc als qui reclamen més mà dura, o fins i tot si paralitzant el país o deixant les feines com reclamava un exconseller provoquen algun inconvenient als governants de Madrid o perjudiquen Catalunya i els seus ciutadans. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i la majoria de dirigents independentistes van condemnar aquests brots violents, mentre reiteraven les crítiques a la sentència i el dret dels catalans a protestar i manifestar-se, però faria bé el moviment independentista d’aïllar aquests grups violents perquè desvirtuen el procés, no representen la majoria del col·lectiu i, a més, amb la seua actuació perjudiquen les seues legítimes reivindicacions. I el Govern de la Generalitat hauria de tenir especial interès a apartar els violents, ja que d’una banda encoratja les protestes i les manifestacions contra la sentència i per una altra té la responsabilitat de mantenir l’ordre públic i garantir el funcionament de les infraestructures, l’economia i la vida ciutadana, incompatibles amb la violència. De la mateixa forma que dèiem dimarts passat que els jutges no estan per arreglar els problemes polítics, també és evident que amb barricades i disturbis tampoc s’arreglarà cap conflicte, al contrari, es multiplicaran. En moments com aquest és més necessària que mai la calma i molt de diàleg.