EDITORIAL
Que parlin les urnes
Mentre els carrers de Catalunya bullen amb protestes que ningú no sembla controlar, el president de la Generalitat, Quim Torra, va comparèixer davant del Parlament en una sessió extraordinària per donar resposta a la sentència del procés i, mentre feia una crida a treballar en grans consensos, obria la bretxa amb els seus socis de govern a l’anunciar unilateralment que tornaria a proposar l’exercici del dret a l’autodeterminació. No només no va ampliar consensos, sinó que va aconseguir que els comuns, als quals incloïa en la seua proposta, en demanessin la dimissió per entendre que Torra anima els independentistes a sortir al carrer i després envia els Mossos perquè els reprimeixin, i que Esquerra mostrés la seua discrepància perquè no havia estat informada de la proposta i perquè no és moment de fixar dates i que la CUP també se’n distanciés, encara que sense demanar la seua dimissió, explicant que el tancament de files del Govern amb l’actuació dels Mossos marca un punt de no retorn. Evidentment, tots els grups de l’oposició, PSC, PP i Ciutadans, van tornar a demanar la dimissió de Torra amb advertències que l’autogovern és en perill i crítiques per prioritzar la independència a la convivència. La posició de Torra, qüestionat per la manca de lideratge i per preferir l’activisme a la gestió de govern, com s’ha vist en la seua actuació en els quatre dies d’aldarulls que vivim, ha quedat més debilitada que mai al ser incapaç d’articular una resposta parlamentària a la sentència del Suprem i llançar una proposta confusa que estudia tres escenaris teòrics com un altre referèndum, eleccions o consulta pactada, que ni coneixien, ni convencen els seus socis d’ERC o la CUP. Com que no sembla previsible que Torra sigui capaç de redreçar la situació ni de restablir consensos amb els seus socis de govern, ni de bon tros d’ampliar-los, i com que també sembla evident que l’actual legislatura està més que esgotada, seria qüestió de plantejar un avançament electoral que posés fi a la interinitat que ha representat aquest mandat de Torra. Seria l’oportunitat perquè els ciutadans expressessin a les urnes la seua opinió després de la sentència, que es pronunciessin sobre les opcions sobre el futur de Catalunya, que apostessin per un lideratge més enfortit, de traslladar un missatge contundent i també que els partits pensessin més en els interessos del país que en els particulars.