EDITORIAL
Diàleg de sords
Com a colofó a una setmana vertiginosa, que va començar dilluns al fer-se pública la sentència que condemnava a penes duríssimes els líders independentistes, i que va continuar amb unes mobilitzacions pràcticament sense precedents que van desembocar en les multitudinàries manifestacions de divendres, tant a Lleida com a Barcelona, semblava que ahir era el dia de parlar i més després de les actuacions vandàliques de grups violents de les últimes nits. Havia de ser el dia de parlar per a aquells que han de fer-ho en aquesta controvertida etapa que vivim, és a dir, els polítics, a qui potser se’ls oblidant que els votem perquè solucionin problemes a la ciutadania, i no per crear-los o aguditzar-los. Però no va ser així. El president Torra va anunciar que havia trucat en dos ocasions a Moncloa per establir un diàleg “sense condicions” amb el president en funcions, però el seu requeriment no va ser atès si abans no condemnava “rotundament” la violència que, per desgràcia, es repeteix nit rere nit, i reconeixia els esforços d’aquests dies tant de Policia Nacional com de Mossos per intentar atallar el vandalisme d’incontrolats. Segurament ambdós tenen les seues raons per actuar com actuen, com potser també les té Ada Colau per plantar la reunió d’ahir del president amb la resta d’alcaldes de les capitals catalanes. Però ja seria hora que tots, inclosos els socis de Govern de la Generalitat i els partits de l’oposició, aparquin els seus interessos partidistes, que a les portes del 10-N semblen electorals, i es posin a dialogar i a treballar per buscar solucions a una crisi política com mai s’havia viscut a Catalunya i que té aparences d’agreujar-se dia a dia si no s’hi posa remei.
I sense voler ser corporativistes volem aprofitar aquest espai per denunciar rotundament les agressions que aquests dies convulsos han patit desenes de periodistes, bona part dels quals a causa d’un excés de zel en les actuacions de les forces de seguretat, que posen en perill el dret a la informació que té la societat, alhora que amenacen la integritat física dels professionals. I és igualment condemnable la detenció d’un fotògraf a Barcelona per part d’agents de la Policia Nacional quan feia la seua feina.