El tancament de Sada

Un dels històrics escorxadors de pollastres de Lleida, que va posar en marxa Copaga, que el 2008 va ser venut a la multinacional holandesa Nutreco i que el 2015 va passar a ser propietat dels també holandesos SHV, que operava a Espanya sota la marca Sada, ha anunciat el tancament i deixa al carrer 239 treballadors. És una mala notícia per a l’economia de Lleida en uns moments de desacceleració i que posa de manifest les contradiccions del sector a la nostra província amb una producció capdavantera que no es veu acompanyada amb instal·lacions per al sacrifici, l’especejament i la transformació. De fet, un dels problemes que han provocat la crisi de Sada, segons els sindicats, és que per decisió empresarial es va traslladar el sacrifici d’aus a l’escorxador del grup a València, amb la qual cosa es va reduir la capacitat de la planta de Lleida a 18.000 pollastres diaris, un 20 per cent de les seues possibilitats, i es van multiplicar els trasllats d’aus que tornaven a Lleida per a l’especejament i a València per a la comercialització. Amb aquest tràfec i les despeses de transport consegüents han arribat les pèrdues de la planta de Lleida que en justificarien el tancament perquè l’empresa ha volgut potenciar les instal·lacions de València en detriment de la lleidatana. També es parla de la pèrdua d’un contracte amb Mercadona, que hauria obligat a reduir dràsticament la producció, però és significatiu que fa quatre anys els plans de Sada eren convertir la planta de Lleida en puntal del grup invertint en una nova planta d’especejament i modernitzant el moll d’expedicions i de fet es va oferir als treballadors d’una altra planta del grup que va tancar a Toledo el possible trasllat a Lleida. Són els riscos de dependre d’una multinacional amb els centres de decisió molt allunyats i que malgrat tenir un 20 per cent de la quota de mercat ja va tancar el 2016 la planta de Valladolid i posteriorment altres a Toledo i Sevilla. Ara ha tocat a la de Lleida i se sospita que la intenció de la multinacional és vendre la planta a un altre grup, però sense els treballadors, perquè és perfectament viable tenint en compte les seues característiques i la ubicació en una província amb abundant producció avícola. L’empresa no ha volgut explicar la seua versió dels fets, però la conselleria de Treball hauria d’intervenir en l’assumpte perquè no es pot jugar d’aquesta manera amb la feina i el futur de 239 persones i de les seues famílies.