Devastació i solidaritat

Cantava Raimon que “al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o massa, si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe”, i ho hem viscut a les Garrigues i el Pla d’Urgell i també a la Conca de Barberà en tot just unes hores, en què hem passat de la sequera a la devastació produïda per una llevantada que desgraciadament té precedents històrics. Van caure més de 200 litres per metre quadrat en unes hores i davant de tal diluvi l’aigua campa al seu aire, arrossega el que troba i converteix rius o rieres pràcticament secs en torrents imparables que deixen una imatge desoladora. Podem lamentar-nos ara que els cursos no estaven prou nets, que no s’havia invertit en infraestructures preventives o que les comunicacions són insuficients, i probablement és cert, però també ho és que davant de la magnitud del temporal i la intensitat de les pluges era complicat pal·liar els possibles danys. En aquesta ocasió s’havien decretat les alertes i s’havia avisat de l’arribada de la gota freda, però desgraciadament s’han de lamentar víctimes personals amb un mort i cinc desapareguts, a més d’abundants danys materials, en pobles, en carreteres, en vies fèrries, en empreses on no van poder treballar i van patir diversos estralls i també en l’agricultura. La imatge d’ahir a les comarques afectades era de devastació i desolació, però també de solidaritat entre els veïns per netejar, restaurar i intentar recuperar la normalitat. I també han de bolcar-s’hi les administracions públiques com van prometre ahir. Diàleg

Les dos principals organitzacions patronals de Catalunya, Foment del Treball i Pimec, van subscriure ahir un manifest per demanar diàleg a les administracions públiques com a manera d’assegurar el progrés i la pau a Catalunya, condemnant sense pal·liatius la violència i ressaltant que correspon a la classe política, i no a la justícia, liderar la conducció d’aquest conflicte a un escenari de pacte. Però no hi ha més opció que adherir-s’hi i esperar que escoltin els que han de decidir.