Amb 44 anys de retard

El dictador Franco ja no reposa al seu mausoleu però la democràcia espanyola ha necessitat 44 anys perquè les seues restes deixessin d’ocupar el lloc preferent davant l’altar major, cosa que contravé fins i tot les normes canòniques, d’una basílica convertida en un reducte ultramuntà ancorat en la nostàlgia franquista. Després d’un complex procés judicial que ha durat mesos amb més de 50 recursos presentats pels seus néts, les restes del dictador van ser traslladades ahir al cementiri de Mingorrubio a El Pardo, on hi ha les de la seua esposa i les d’altres coreligionaris com Carrero Blanco o Arias Navarro en una operació que es pretenia discreta, però que els néts i la ultradreta van revestir d’una solemnitat fatxa i estantissa intentant convertir el botxí i la seua família en víctimes de la democràcia. El govern no hauria hagut de permetre que traguessin les restes del dictador a l’espatlla encara que fossin els seus néts els que li retien aquest honor, ni tampoc que s’exhibís amb els símbols franquistes preconstitucionals, ni tampoc que l’exhumació i la posterior inhumació es convertissin en mítings feixistes amb la inefable participació del colpista Tejero i el seu fill oficiant la missa amb el prior de la basílica. L’únic aspecte positiu és que s’ha acabat el culebró i Franco ja no és al seu mausoleu, perquè cap règim democràtic ret homenatge a un dictador, però que ningú oblidi que el Valle de los Caídos continua sent “l’homenatge als màrtirs de la croada caiguts per Déu i per Espanya”, és a dir, als vencedors de la guerra, als que van donar suport a un cop d’estat que va desencadenar la guerra més cruenta i incivil que ha patit aquest país. I que ningú oblidi que van ser els presos republicans els que van complir penes de treballs forçats per aixecar tal exageració que hauria d’avergonyir tots els demòcrates i que hi van traslladar restes de soldats republicans per ser-hi inhumats sense el consentiment de les seues famílies. I que ningú oblidi que la fundació que regeix aquest monument funerari rep subvencions de l’Estat, mentre hi ha més de cent mil desapareguts de la guerra que segueixen enterrats a les cunetes sense que ni l’Estat hagi ajudat les famílies a localitzar-los. I que ningú oblidi que Franco ja no és al Valle de los Caídos, però com s’està veient, encara no hem acabat d’enterrar el franquisme, que continua latent i present a la nostra societat.