EDITORIAL
Asseu-te i parla
L’independentisme va tornar a demostrar ahir la seua força amb una multitudinària manifestació, en uns dies de mobilització permanent després de la sentència del procés, que va condemnar a gairebé 100 anys de presó els nou principals processats per l’1-O. Tant hi fa si eren 350.000, com va xifrar la Guàrdia Urbana, o més del doble, com van calcular els organitzadors; l’exhibició tenaç i persistent de l’independentisme català és incontestable. Una majoria parlamentària i municipal, 814 alcaldes dels 947 de Catalunya, van assistir ahir a l’acte de la Generalitat, i almenys fa anys que el 48% dels ciutadans d’aquest país reclamen poder decidir a les urnes i democràticament el seu futur i aquesta demanda només pot resoldre’s políticament. A més dels centenars de milers de catalans que van omplir el carrer Marina de Barcelona, amb 400 autocars arribats de totes les comarques (50 dels quals de Lleida), van ser 550 les entitats que es van unir al lema principal de la marxa: “Llibertat.” Entre ells el sindicat UGT, destacats membres de CCOO, que malgrat no secundar l’acte va donar llibertat als afiliats per assistir-hi, així com dirigents dels comuns, tot i que entre ells no hi havia l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La presó preventiva i les llargues condemnes sentenciades pel Suprem en cap cas han servit per rebaixar la tensió, ans al contrari, han augmentat el descontentament d’aquesta part de catalans que se senten maltractats per les estructures de l’estat. La proximitat de les eleccions generals del 10 de novembre llasten per ara la capacitat de diàleg de la màxima autoritat del Govern espanyol, el president ara en funcions Pedro Sánchez, i de la resta de l’arc parlamentari, però l’obertura d’una taula de diàleg no pot esperar més perquè cada dia que passa es perd l’oportunitat de tornar a la normalitat social i política que tot país necessita. Allargar la crispació perjudica l’economia, la imatge de Catalunya, Espanya i tots els ciutadans, pensin el que pensin o votin el que votin. Llàstima que aquesta pacífica i reivindicativa manifestació va tenir a la nit un altre trist final pels disturbis causats en l’enfrontament entre un grup de persones concentrades a la Via Laietana i les forces d’ordre públic. Com bé va definir l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, no es pot perdre de nit el que es guanya durant el dia.