Concòrdia i democràcia

Les formacions partidàries de la unitat d’Espanya, PSC-PSOE, PP i Cs, van assistir ahir a la crida de Societat Civil Catalana per manifestar-se pels carrers de Barcelona en contra del procés independentista i reclamant “concòrdia i democràcia”. Unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i molts més segons els organitzadors, van cridar visques Catalunya i Espanya i es van desplaçar fins a Via Laietana per victorejar les forces de seguretat de l’Estat. Setanta entitats constitucionalistes van donar suport també a la concentració, que es va desenvolupar sense incidents. Malgrat que no es volia polititzar l’acte, a segona fila hi havia els líders de PP i Ciutadans, Pablo Casado i Albert Rivera, i més enrere dos ministres del govern socialista en funcions, José Luis Ábalos i Josep Borrell, i el líder del PSC, Miquel Iceta. També hi va assistir el candidat de Vox per Barcelona. Igual que els manifestants sobiranistes de dissabte, els milers de catalans que van assitir aquest diumenge a la marxa tenen tot el dret del món a expressar públicament la seua ideologia i la forma o manera en què senten la seua catalanitat i la relació que volen mantenir amb l’estat espanyol. El problema és que hi ha una altra gran part de catalans que volen el contrari, amb la qual cosa l’única manera que hi ha de desfer aquest nus gordià en el qual ens trobem és política i democràcia. Política per arribar a acords que, sense vencedors ni vençuts, permeti desjudicialitzar el procés i portar-lo al terreny de la negociació i democràcia, perquè votar és l’única manera d’explicar fidelment i verídicament quant suma cada bàndol. Intolerable

Les declaracions del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a un diari assegurant que la violència a Catalunya després de conèixer-se la sentència del procés ha estat de més impacte que la del País Basc no són només una tremenda mentida, sinó una irresponsabilitat impròpia d’un jurista i ministre representant de l’Estat. Ningú pot aplaudir els disturbis ni la crema de contenidors, però comparar-los amb els 829 morts d’ETA és una autèntica barbaritat.