L'auditoria dels Mossos

El Govern de la Generalitat va anunciar ahir que els Mossos d’Esquadra emprendran l’auditoria interna més gran que s’ha fet d’un operatiu i revisaran quinze actuacions d’agents en els disturbis de les últimes setmanes a tot Catalunya. Els expedients poden acabar en sancions diverses, expedients disciplinaris o l’arxivament de les actuacions i té com a objectiu, segons la consellera Budó, “millorar la manera de defensar el cos, garantir-ne el prestigi i que no es vegi afectada la confiança per part de la ciutadania”. Benvinguda sigui l’auditoria, que busca calmar els sectors més radicals de l’independentisme amb la CUP al capdavant, que va qualificar l’actuació dels Mossos com a menyspreable, perquè no s’ha de tolerar cap acció desmesurada o cap tipus de brutalitat per part de les forces de seguretat. També s’hauria de revisar l’actuació d’alguns manifestants que han llançat pedres, coixinets de metall, còctels Molotov i, en algun cas, fins i tot coets contra els Mossos, però que en canvi estan trobant més comprensió que els mateixos agents víctimes dels atacs, en una espiral d’alguns col·lectius independentistes que pot complicar-se. Primer es va assegurar que eren infiltrats els que provocaven els incidents, després s’obre la polèmica sobre el concepte de violència associant-la automàticament a l’Estat i les forces de repressió, després es justifica que els joves reaccionin violentament perquè per la via pacífica no s’ha aconseguit res i, a continuació, es considera des d’entitats com l’ANC que els disturbis ajuden que es visibilitzi el conflicte català arreu del món. O sigui, primer s’atribueix la violència als cossos policials de forma exclusiva, després es minimitza la transcendència de les barricades i els enfrontaments blanquejant els actes violents dels manifestants i el següent pas ja és justificar-los perquè des de la seua òptica ajuden a internacionalitzar el conflicte i a tensar encara més la situació, buscant models com el de Hong Kong que, malgrat que té el referent colonial de difícil translació a Catalunya, sí que convenç els qui l’impulsen per la mobilització permanent o per l’enfrontament a la metròpoli. Però ja no és el mateix que al principi, els Mossos assumeixen l’autocrítica i en el procés va quedant clar que hi ha els qui es manifesten pacíficament de dia, la majoria, però també els qui prefereixen muntar enrenou a la nit.