La quarta campanya

Ha arrancat la quarta campanya d’unes eleccions generals en els últims quatre anys, als quals cal afegir les corresponents a les autonòmiques, les municipals i les europees i, malgrat l’evident embafament de la ciutadania i a la reiteració de missatges i consignes, l’alt nombre d’indecisos continua sent el principal element a destacar d’aquesta repetició electoral. Estem davant d’una campanya atípica, tant pel que suposa aquesta doble reiteració en tan poc temps amb responsabilitats dividides entre els guanyadors de l’abril i els seus potencials socis, com per les circumstàncies en què arriba, després d’una dura sentència contra els dirigents del procés acollida amb seriosos incidents a la majoria de ciutats de Catalunya, un obert enfrontament institucional entre els governs de Madrid i de Barcelona i una polarització de postures entre els partits que competeixen sobre com gestionar la crisi catalana. És evident que aquestes eleccions no arriben en el millor moment per la tensió que es viu a Catalunya, per les conseqüències que pugui tenir el Brexit o les guerres comercials de Trump i fins i tot pels nuvolots que sotgen l’economia, però també per la sensació de bloqueig que sembla existir entre els partits amb possibilitats de pactar la investidura. El precedent de l’anterior repetició amb Rajoy, que va renunciar a presentar-se a la primera opció i va millorar resultats en la segona volta, semblava també el model de Sánchez, que aspirava a millorar el seu marge i no haver de dependre de les exigències de Podem, però la crisi catalana pot alterar-ho tot, tant per la manera en què es viu a Catalunya, com per la percepció que puguin tenir a la resta d’Espanya. Les enquestes, canviants com mai, no mostren la tendència a enfortir-se dels dos partits grans, PSOE i PP, que es recupera de la caiguda de l’abril, a costa de Ciutadans, que baixaria sensiblement a l’interpretar els seus votants que no ha complert el paper de frontissa, i també de Podem, que perdrà vots per la candidatura d’Errejón, però coincideixen que es mantenen els dos grans blocs de dreta i esquerra molt igualats. Si no hi ha canvis significatius fins al dia 10, tot apunta que hauran de tornar a negociar-se pactes i esperem que hi hagi més sentit d’Estat. I durant la campanya també cal exigir que, malgrat el clima que vivim, tots puguin expressar-se lliurement.