Violacions i crims quotidians

L’Audiència Provincial de Barcelona va condemnar aquest dijous amb penes de 10 a 12 anys l’atac sexual en grup a una adolescent de 14 anys a Manresa al considerar els fets un abús i no una agressió perquè els autors no van fer servir “cap tipus de violència o intimidació”, ja que l’estat d’embriaguesa de la víctima la va portar a “perdre totalment la consciència del que succeïa i del que feia”. La sentència ha reeditat la protesta pel judici de La Manada de Pamplona entre juristes davant de l’actual redacció del Codi Penal i la petició perquè s’unifiqui tot acte sexual sense consentiment com a violació. Després de la sentència inicial de Navarra, moltes van ser les veus, jurídiques, polítiques i evidentment des d’associacions feministes i el carrer, que reclamaven amb urgència la revisió del redactat del Codi Penal, que, des de la modificació del 1995, permet als jutges interpretar si el delicte comès té una o una altra consideració, en perjudici sempre de la víctima. Els condemnats al Bages, cinc homes que van atacar la menor consecutivament i, després, dos d’ells, al seu torn, sabien que la jove era menor de 16 anys i la van sotmetre a un acte “extremament intens i especialment denigrant”, segons la mateixa sentència, que té en compte els agreujants de menor, penetració i en grup, però interpreta que, al no haver-hi negació explícita, no es pot considerar violació. Esborronador ens sembla als ciutadans del carrer aquesta consideració i cal esperar que el Suprem revoqui la barbaritat rubricada per l’Audiència de Barcelona, però també cal, i amb urgència, reformar aquest redactat del Codi Penal que deixa al lliure albir dels jutges la qualificació d’una violació en tota regla com un abús sexual.

D’altra banda, els Mossos investiguen l’assassinat d’una dona a Castellbisbal, presumptament per part del seu marit, que hauria confessat i està detingut. L’home té 52 anys i és veí d’aquesta localitat del Vallès Occidental i la víctima tenia 41 anys. Un terrorisme domèstic que no cessa. Aquest any ja han mort a mans dels seus companys vuit dones a Catalunya, mentre perpetuem rols jurídics, culturals i educatius que no ajuden en res a frenar aquesta xacra de crims masclistes.