Les cares de Catalunya

L’entrega dels premis Princesa de Girona a Barcelona deu haver permès al rei observar en primer pla algunes de les realitats que es viuen a Catalunya aquests dies i no només la cara amable i institucional que sol acompanyar habitualment els seus actes. Ha rebut l’aplaudiment dels assistents a la cerimònia i també el reconeixement perquè tant ell com la seua filla han pronunciat part dels discursos en català, però aquest gest que sempre havia estat molt ben valorat en alguns àmbits ja és insuficient i fins i tot estèril per a bona part de la societat catalana que fa temps que no veu com a pròpia la monarquia espanyola. Felip VI ha rebut els aplaudiments d’una part de la societat barcelonina que fins i tot l’ha victorejat al Palau de Congressos, però també ha vist com la Diagonal estava bloquejada per les protestes, que s’han cremat fotos seues, que no l’ha acompanyat cap representant del govern català i que el dispositiu de seguretat perquè pogués viatjar a Barcelona ha estat espectacular. Sembla evident que per a una part de la societat barcelonina, la de Felip VI no ha estat una visita grata, mentre que una altra part l’ha ovacionat. Tampoc seria just parlar de la Catalunya real i la Catalunya oficial, perquè Catalunya té moltes més cares de les que es poguessin registrar per aquesta visita, però és evident que amb la sentència, i aquesta era la primera visita del rei després de la decisió del Suprem, hi ha una confrontació dels sectors independentistes amb els representants de l’Estat espanyol. I encara que el rei digués a la seua intervenció que “a Catalunya no tenen cabuda ni la violència, ni la intolerància, ni el menyspreu als drets i les llibertats dels altres”, sembla clar que es referia a un desideràtum i no a una descripció de la realitat actual, perquè uns consideren que la sentència del Suprem és un menyspreu als drets i les llibertats i altres que van assistir a l’acte també van patir l’assetjament i els insults d’alguns manifestants. Per solucionar un problema, el punt de partida ha de ser disposar de tota la informació sobre el conflicte i tenir voluntat de resoldre’l i ahir el rei va poder veure en directe com està la situació, quin és el nivell de descontentament i quines són algunes de les cares que ofereix avui Catalunya malgrat que cadascú prefereixi ocultar-ne una part i magnificar la que afavoreix els seus interessos. És el que hi ha i caldrà assumir-ho.